Homenatge

És tard (Edigsa, 1975)

És tard (Picap, 2011)

Tan sols beuria del teu cant

si em faltés força demà…

I dels teus mots faria naus

que m’endurien al port

que estem cercant per ancorar molt fons…

Sota el crepuscle del teu vers

amagues himnes que són.

Sota el crepuscle d’un sol vers

amagues himnes que són

la nostra veu i el nostre dret tan mort.

Crida, que el teu crit és força.

Canta, que el teu cant s’escampi.

Lluita, i no et cansis fins que trobis el cel on vols volar.

I farem xarxes amb les mans

si ens volen prendre el teu cant.

I cada plor que vas sembrant

és la llavor d’un arbre nou

que està creixent malgrat el fred i el glaç.

Crida, que el teu crit és força.

Canta, que el teu cant s’escampi.

Lluita, i no et cansis fins que trobis el cel on vols volar.

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac

De prop m’arriba el so

És tard (Edigsa, 1975)

És tard (Picap, 2011)

De prop m’arriba el so

del darrer intent d’un bosc

d’un trèmul pas cansat.

De prop m’arriba el so.

De prop m’arriba el fred

de l’esglai de cent mil ulls.

De prop m’arriba el fred

d’un gel de fa molts anys.

Per un instant he somniat,

per un instant…

un bosc de mans ferint el cel

buscant senyal per l’endemà

i he vist els llamps obrint canals

vessant de sang…

I he tingut por,

i he tingut por

però jo sóc bosc.

De prop m’arriba el crit

d’un demà no molt llunyà

corrent per un camí,

corrent per un camí

la llum li obre el pas.

I ve dient, jo sóc

l’esperança d’aquest bosc

ajuda’m si no puc,

de pressa que no he mort!

Per un instant…

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac

Sempre buscaré el refugi

És tard (Edigsa, 1975)

És tard (Picap, 2011)

Sempre buscaré el refugi

on reposar la vida cansada…

Sempre buscaré el refugi

que m’ajudarà a explicar-me…

Qui sap si seràs tu,

qui sap si un paper nu

que es vestirà… calmosament…

amb despentinades paraules.

Sempre trobaré el silenci

que m’obrirà les entranyes.

Sempre triaré el poema

que apagui el foc que em guanya…

Però no ho sé, si això existeix,

però no ho sé, si som covards .

I ens allunyem…

i som absents…

als oberts abismes del temps…

a les mans que ens ofeguen…

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac

Estreny-me heura estimada

És tard (Edigsa, 1975)

És tard (Picap, 2011)

Estreny-me heura estimada

que sóc foraster arribat del temps immòbil

i estic cansat de vianar per paraules, gents i marges.

Estic cansat de vianar

però estreny-me heura estimada

que sóc foraster arribat…

Estreny-me heura estimada

i omple’m de flors les mans,

esboira les aigües negres

d’un ert i eixut passat.

Però estreny-me heura estimada

que sóc foraster arribat…

I enfonsa’m l’ensenya eterna

quan m’hagis empresonat

després posa-m’hi cadenes

que em besin aquestes mans.

Estreny-me heura estimada

que sóc foraster arribat del temps immòbil

i estic cansat de vianar.

“Estreny-me heura estimada

que sóc foraster arribat del temps immòbil

i estic cansat de vianar per paraules, gents i marges.

Omple’m les mans de noves flors

i esboira les aigües negres d’un ert passat.

Conquereix-me, i enfonsa dins meu l’oriflama eterna.

Amen.”

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac

Un somrís sota les hores

És tard (Edigsa, 1975)

És tard (Picap, 2011)

Per un sol dia que plogués

damunt la nostra casa fosca

seria l’heura del jardí

per mullar-m’hi totes les robes.

Per un sol dia que truqués

un vent calent la nostra porta

jo li obriria els finestrals

per esvair la pols que ens colga.

Per un sol dia que marxés

aquest estrany de casa nostra

jo em vestiria amb el somrís

que tinc penjat sota les hores.

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac

Amb el vostre permís

És tard (Edigsa, 1975)

Ai! Senyora si em permet

aquesta intromissió

diria quatre coses

d’aquelles que no queden

i no es preocupi que

tan sols és un valset

sense cap importància

ni cap mala intenció.

Ai! Senyora si sabés

els que diem que no,

no dormiria tranquil·la

li ho puc assegurar.

Adéu aquells banquets

i tantes reunions

i fins i tot adéu,

les inauguracions.

Ai! Senyora i si sabés

els que no ens creiem res

de les seves xerrades

al cafè de les tres,

ja són massa mentides

que ens hem empassat.

No veu que ja ens fem grans?

No veu que ja ens fem grans?

Ai! senyora i no es vesteixi

amb vestits de paper

ni joies de llautó

ni es pinti d’angelet.

No veu que ja es fa vella

i això no li està bé?

No veu que ja fa temps,

fa temps que ens coneixem?

Ah! senyora i no pretengui

que ens quedem tant contents

si ens diu que en aquest ball

tan sols hi vol ballar vostè.

No crec que la importuni,

ja li diré baixet:

jo crec que en aquest ball

tots hi tenim dret.

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac

És tard (Picap, 2011)

Ai, amic

Però no em robareu la força (Edigsa, 1975)

És tard (Picap, 2011)

Ai, amic si t’has llevat

amb el rostre adolorit

de dolor sense dolor,

ai, amic tu ets com jo.

Si d’un riu en fas un mar

i d’uns ulls estremiment

no t’amaguis de ningú

que el teu cel també és el meu.

Si el teu pas no té camí,

i un sol gest et pot ferir,

que el teu cos no plori mai,

mil ferides li obriran.

Si t’assenyalen pel carrer

com si fossis molt estrany,

no et preocupis riu ben fort

que s’enterren poc a poc

dins la seva realitat.

Si el teu pas no té camí,

i un sol gest et pot ferir,

que el teu cos no plori mai,

mil ferides li obriran.

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac