 |
| Inesperat (Philips, 1984) |
Ciao, come stai...
Idioma dolç el que em desperta,
aigua de mar mediterrània,
tenen els ulls que a mi m’esguarden.
Quan s’alça el sol a casa meva...
Ciao, come stai...
Res no té sentit sense els teus braços;
de lluny vas vindre amb la tendresa
que omplí de llum les meves venes.
L’atzar va fer tota la resta...
Ciao, come stai...
Recordo avui aquella cambra
on decidírem arriscar-nos
sense saber res l’un de l’altre.
Un xic de por sí que vas fer-me...
Ciao, come stai...
Idioma gran el que m’ensenyes,
calma de mar mediterrània,
té el cos petit que més m’agrada.
Quan mor el sol a casa meva...
Lletra: Joan Isaac
