 |
| La vida al sol (Discmedi, 2008) |
No hi ha res urgent, menys abraçar-te,
i visc en precari quan no hi ets,
dóna’m una excusa,
dóna-me’n sols una,
i demà mateix t’oblidaré.
No hi ha res urgent, menys despullar-te,
fas que el temps falsari hagi traït
les nits quan no passen,
si em giro i no trobo
el teu cos menut aquí al meu llit.
No hi ha res urgent ni necessari.
M’abandono als braços del desig.
I si plou, que plogui.
Tant me fa punxar-me
quan recullo roses del teu pit.
I si els vents em duen als teus llavis,
menjaré del calze de la flor
la dolça metzina
que ara m’enverina
i em fa ser un esclau dels teus llençols.
I navego mars com un corsari,
i desplego el mapa del tresor
que em portarà a l’illa
que tens sota el ventre,
on beuré la mel del teu licor.
No hi ha res urgent, ni necessari.
M’abandono als braços del desig.
I si plou, que plogui.
Tant me fa punxar-me
quan recullo roses del teu pit.
Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac