Fa molta
calor,
París
ofegant-se,
diumenge a la
tarda, de tedi estival.
Sortim a
sopar, t’he dit sense ganes,
i si et ve de
gust, podem anar a ballar.
Recordes,
Yvonne, els clubs de Pigalle?
el setze
d'agost, farà quaranta anys!
Surt a
ballar,
la pista està
buida,
deixa a la
taula, la copa i la son.
Fes-me un
petó revolucionari,
torna’m a
dir: “t’estimaré sempre,
treu-me
del pou, et vull fer l’amor”,
com fa
quaranta anys, recordes, Yvonne?
Parla’m de
nou
de llibres i
música,
d’un cicle a
Les Halles, de François Truffaut.
Mira’m als
ulls i encén la luxúria
d’aquell
pobre diable, parlant mal francès,
deixa’m que
em perdi pel fons de l’escot
com fa
quaranta anys, tu te rappelles, Yvonne?
Posa’t la
brusa
que
transparentava,
demana la
cambra d’aquella pensió,
parla’m de
Gramsci, Resnais o Costa-Gavras,
treu-te la
roba, no ho facis de cop,
digue’m allò:
“amb tu com cap d’altre”,
com fa
quaranta anys, recordes, Yvonne?
com fa
quaranta anys, tu te rappelles, Yvonne?
Parlant d’altres
coses,
saps res de
la filla..?,
el cap de
setmana, li toquen els nens?,
el gran ja no
truca, des de Filadèlfia.
Acaba’t el
vodka, tornem cap a casa
que ja
plovisqueja i no porto paraigua!
com fa
quaranta anys, recordes, Yvonne?
com fa
quaranta anys, tu te rappelles, Yvonne?