No, tu no, tu
no,
tu no, amor
meu, tu no,
no venguis el
teu plor
que avui et
trenca l’ànima.
No, tu no, tu
no,
tu no, filla,
tu no,
ja has
conegut l’amor
prepara't per
al viatge.
No, tu no, tu
no,
que a mi se'm
trenca el cor,
estreny-me
com si fos
jo l'única
esperança.
Veuràs com
del dolor
que sents
sota els llençols,
el dia menys
pensat
hi trobaràs
maragdes.
No, tu no, tu
no,
tu no, filla,
tu no,
que mai hi ha
un darrer tren,
que sempre en
passa un altre.
Darrere d’uns
ulls nous
hi trobaràs
un mar,
el mar més
infinit
que tu no
imaginaves.
Que no tenim
res més
que el temps
que ens han donat,
no tinguis
por a un adéu
segur que
n'hi hauran d'altres.
I comparteix
amb mi,
si vols, el
patiment,
que tu no
pots amb tot,
abraça’m i
descansa...
No, tu no, tu
no,
tu no, filla,
tu no...
Lletra i música: Joan Isaac
