JOAN ISAAC

América

América, flauta y trigo,
levanta tu frente al viento
que quiero cantar contigo
lo que sueño y lo que siento.

 
Desde tus playas de azúcar
hasta el volcán de tus senos,
América, que tu rabia
convierta mi llanto en trueno.

 
Que la América de siglos
se levante como el fuego,
que el amor sea testigo
del cóndor y de su vuelo.

 
América, así te amamos,
nunca marchita ni presa
con el hierro entre las manos
porque en el cuello te pesa.

 
Muchacha, marimba y trigo,
levanta tu frente al viento
que quiero cantar contigo
lo que sueño y lo que siento.

Lletra: Ramiro Díez
Música: Joan Isaac


Se

Em declaro innocent (Discmedi, 2011)

Se il vuoto fosse tempesta
e la tempesta fuoco.
Se il fuoco fosse acqua
e la vita un gioco.
Se il gioco fosse nebbia
e la nebbia, sole.
Se il sole fosse nero
e il nero fosse calore.
Se il tempo fosse danza
danzerebbero le ore.

Se la guerra fosse pace
e la pace un mare,
oggi ce ne andremmo
tutti insieme a pescare.

Se il male fosse vento
e il vento, un sogno.
Se il sogno fosse un libro
e un uomo non fosse niente,
e il niente, compagnia,
la morte sarebbe
una bella bugia.
Soltanto una bugia.

Lletra :Nini Giacomelli
Música: Joan Isaac

Em declaro innocent

Em declaro innocent (Discmedi, 2011)

Em declaro innocent
de voler perseguir l’impossible.
Em declaro innocent
d’empaitar la bellesa intangible.
Em declaro innocent
de la por que sovint paralitza el meu cos.
Em declaro innocent, feliçment innocent.

Em declaro innocent
de dubtar passejant per la vida.
Em declaro innocent
quan m’abraça la cruel covardia.
Em declaro innocent
de passar d’una mà que podria guanyar.
Em declaro innocent, feliçment innocent.

Em declaro innocent
si he baixat d’algun tren que anhelava.
Em declaro innocent
de deixar fluir el temps que s’escapa.
Em declaro innocent,
de fugir si he tocat amb els dits ser feliç.
Em declaro infeliç, feliçment infeliç.

Em declaro innocent
si no entenc de la vida les regles.
Em declaro insolvent
si no puc pagar tots els meus deutes.
Em declaro innocent
si no vull navegar riu avall el corrent.
Potser sóc diferent, feliçment diferent.

Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac


Vindràs

Em declaro innocent (Discmedi, 2011)

Vindràs de la mà de vellut de la pluja encantada,
vindràs a cavall, al galop, d’algun sol hivernal,
vindràs com sempre d’improvist,
amb aquell tren de mitjanit,
vindràs si es pentina mandrosa la lluna a la mar.

Vindràs de les cendres del foc dels amors que s’acaben,
vindràs per l’amura d’un cos generós i estimat
com un incendi de colors,
quan pels jardins esclaten flors,
vindràs del silenci infinit dels xiprers de les valls.

Vindràs del desig,
del dolor, de la mort, d’un viatge,
vindràs mentre volen estels pel cel blau de Kabul,
d’un llibre, d’un plor,
del dubte somort,
vindràs del petó més amarg d’un adéu d’estació.

T’espero pacient com un nen assegut a la porta,
que anhela que ploguin estels les nits curtes d’estiu.
Sóc un ocell sense cap niu,
sóc una llera sense riu,
em mata l’espera però sé que algun dia vindràs.

Tindràs la bellesa salvatge de cala amagada,
tindràs el perfums orientals dels mercats al carrer,
seràs velam del meu veler,
el meu repòs si arribo a vell.
T’amagues gelosa i jugues, i jugues amb mi.

Seràs la cançó
més perfecta que mai hagi escrit,
la fruita més dolça del arbre, el fruit prohibit,
em moro per tu,
per tu només visc,
m’oblido de tot quan et busco de dia o de nit.

Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac


Ho donaria tot

Em declaro innocent (Discmedi, 2011)

Ho donaria tot per tornar-te
les llàgrimes que per mi has vessat.
Ho donaria tot per donar-te
la calma que a voltes en mi no has trobat.

Ho donaria tot pels teus somnis,
els més secrets del fons d’un calaix.
Ho donaria tot per adormir-te
les nits, quan l’angoixa no et fa descansar.

T’estimo com no he estimat mai ningú.
Ets el pa, ets la sal.
T’estimo com no he estimat mai ningú.
Ets el far del meu mar.

Ho donaria tot per salvar-te,
si descobreixo por en els teus ulls
pel temporal que et porta al naufragi,
i tinc el presagi que em sents massa lluny.

Ho donaria tot per tenir-te
en el precís instant que he trobat
l’acord més just per a la melodia,
m’hi deixo la vida, si em poso a cantar.

T’estimo com no he estimat mai ningú.
Ets el pa, ets la sal.
T’estimo com no he estimat mai ningú.
Ets el far del meu mar.

Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac

Si t’enamores

Em declaro innocent (Discmedi, 2011)

Si t’enamores,
no vull saber-ho,
ni cal que em truquis,
per informar-me.

Si t’enamores,
fes-ho amb mesura,
que la malura,
pot ferir massa.

Si t’enamores
i has de deixar-me,
no et justifiquis,
mai hi ha culpables.

Si t’enamores,
no te’n oblidis,
dels nostres dies
de vi i de roses.

Si t’enamores,
segueix el somni,
que això dels somnis
és fruita escassa.

Que mentre duren,
es recomana,
llançar-s’hi a cegues
sense cap xarxa.

Si t’enamores,
deixa petjades,
que si pateixes,
vindré a buscar-te.

Si t’enamores,
i t’equivoques,
ja saps que sempre,
pots tornar a casa.

Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac



No estem sols

Em declaro innocent (Discmedi, 2011)

No estem sols,
no ens creguéssim que som lliures:
ens observen, ens espien,
ens remenen els calaixos,
som titelles als seus braços,
i ens refreguen pels nassos,
que de tots ho saben tot.

No estem sols,
que innocent aquell que pensi,
que manté l’anonimat!
Si volguessin, entrarien,
amb nocturna traïdoria,
per les portes més secretes
de la nostra intimitat.

No estem sols:
són eteris, invisibles,
fiscalitzen la tendresa
que s’amaga als nostres somnis,
no estem sols.
No estem sols,
depenem dels seus capricis.
Som minúsculs grans de sorra,
som uns zeros a l’esquerra
a les mans dels vigilants.

No estem sols,
investiguen els horaris,
els amors, els honoraris,
els amics, la ideologia.
Presumeixen d’infal·libles,
si volguessin ens dirien
de quin mal hem de morir.

No estem sols,
és inútil l’aventura,
d’escapar de dictadures,
dels paranys que construeixen
des de l’oci controlat.
Som només bases de dades,
som presumptes inculpats.

No estem sols:
són titànics, invencibles,
fiscalitzen la bellesa
a favor del món banal.
No estem sols.
No estem sols,
depenem dels seus capricis.
Exigeixo i reivindico
el meu dret innegociable
de ser un anònim ciutadà.

Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac

Si a l’altre món

Em declaro innocent (Discmedi, 2011)

Si a l’altre món hi hagués futbol cada diumenge,
els meus amics de sempre, i rius, i mars, i vents.
Si a l’altre món hi hagués el meu germà, el meu pare,
platges de sorra blanca i camps de tarongers...

Si algú m’assegurés que allà no hi ha urgències,
ni Déus ni Providències, ni petroli ni diners.
Si algú m’assegurés un cel de primavera,
o la lluna de València, i badar sense fer res...

A mi no m’importaria morir-me ara mateix.

Si algú m’assegurés que, allà en el paradís,
pogués fer un pastis amb Brel o l´Édhit Piaf,
o retrobar el perfum d’amor adolescent,
o simplement besar, al front, Philippe Noiret...

Si algú m’assegurés que allà a l’altre barri
ningú se sent culpable, ni orfe, ni estranger;
que sempre fos estiu, que no existís l’hivern,
que l’aire fos més net, i tot anés més lent...

A mi no m’importaria morir-me ara mateix.

Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac