JOAN ISAAC

A l’alba

Auteclàssic (Sony, 2009)

Amor meu, si tu sabessis
com temo la matinada!
No sé per què les estrelles
fereixen com amenaces
ni sé què sagna la lluna
al fil de la seva dalla.

Potser quan la nit s’acabi
vindrà una altra nit més llarga.
No vull pas que m’abandonis,
amor meu, a l’alba.
A l’alba...

Els fills que mai no tinguérem
per clavegueres s’amaguen,
es mengen les flors darreres,
em sembla que endevinaven
que el dia que ja s’acosta
serà una bèstia afamada.

Potser quan la nit s’acabi...

Deu mil voltors, en silenci,
estenen les seves ales.
Ai, amor meu, no et destrossa
aquesta callada dansa?
Ball maleït de cadàvers,
pólvora del sol que s’alça.

Potser quan la nit s’acabi...

Lletra: Luis Eduardo Aute
Música: Luis Eduardo Aute
Adaptació al català: Miquel Pujadó


Cine, cine

Auteclàssic (Sony, 2009)

Recordo bé
aquells “Quatre-cents cops” del gran François Truffaut
i el tràveling amb aquell petit desertor,
Antoine Doinel,
platja a través
buscant un mar que s’assemblava més a un cul-de-sac.

I el happy end
-que la censura transvestida en veu en off
va imposar contra el pessimisme de l’autor-
va fer evident
que un món cruel
es pot salvar amb una homilia fora del guió.

Cine, cine, cine
més cine, per favor!
Que tot en la vida és cine,
que tot en la vida és cine,
fins els somnis cine són.

Per fi arribà
el dia tan temut molt més enllà del mar,
profetitzat pels grisos de l’Henri Decae.
Quanta raó
tingué el censor,
Antoine Doinel morí en el “domicili conjugal”

Perdó, em sap greu
confondre sempre el cine amb la realitat,
no és fàcil oblidar els “Cahiers du Cinéma”,
le Mac Mahon,
tot queda lluny,
velles onades amb ressaca de la Nouvelle Vague.

Cine, cine , cine...

Lletra: Luis Eduardo Aute
Música: Luis Eduardo Aute
Adaptació al català: Miquel Pujadó i Joan Isaac



Sento que te’n vas i et perdo

Auteclàssic (Sony, 2009)

D’un temps cap aquí, ja no ets la mateixa.
No sé què serà, però no et sé reconèixer.
Observo als teus ulls mil mirades
que esquiven la meva,
que busca una llum en les teves pupil·les
i et prega respostes a cada per què.
Però endevino en tu
un afany per fugir
i no hi vull pas pensar:
quan els pressentiments no edifiquen raons,
sols inspiren terror.

Sento que te’n vas i et perdo...

No en diguis diàleg, dels teus monosíl·labs,
si intentes parlar-me amb mots que s’esgoten.
T’expliques millor amb alguns gestos:
almenys, són els signes
de la indiferència per tot el que és meu,
i més si m’esforço a fer-te feliç.
Digue’m què ens ha passat,
on era aquell error
que no vaig impedir...
I ja ho sé que no és fàcil dir avui la veritat.
No la diguis, si us plau.

Sento que te’n vas i et perdo...

Per més que ho intento, no trobo els teus llavis.
No trobo refugi en un cos que fou meu.
Només la passiva indolència,
la freda nuesa
que em lliures mandrosa, callada i llunyana,
i et vas deixant fer amb absent actitud.
Quin neguit, fer l’amor,
posseir aquest teu cos
quan veig que ja no ets tu.
No voldria saber, quan et sento plorar,
en quins braços estàs.

Sento que te’n vas i et perdo...

Lletra: Luis Eduardo Aute
Música: Luis Eduardo Aute
Adaptació al català: Joan Isaac

Giralluna

Auteclàssic (Sony, 2009)

Uns somnien rius que portin
a les ribes d’Eldorado.
D’altres, les fonts tan secretes
de l’Eterna Joventut.
Uns, somnien l’or finíssim
de la bèstia idolatrada.
D’altres, l’amagada alquímia
que del vici en fa virtut.

Però jo, que no ambiciono
fortaleses ni fortunes,
sols un somni somniaria:
entre un mar de gira-sols,
buscaria un giralluna
que ara mostra i ara amaga
cada nit la cara oculta
de la lluna.
Gira, gira, giralluna.
Gira, gira, gira, lluna.
Gira, gira i mira’m bé.

Uns somnien les tempestes
de la caixa de Pandora.
D’altres, el llampec salvatge
redemptor del Sant Graal.
Uns, l’Olimp inviolable
on no hi entra el mal d’Aurora.
D’altres, un món fet d’androides
més enllà del Bé i del Mal.

Però jo, que no ambiciono...

Uns somnien el lleu tacte
de la mà del vell Rei Mides
o potser l’arcana pedra
del poder filosofal.
D’altres, guerres i croades
contra els infidels malignes.
Els de més enllà, odalisques
a la Meca celestial.

Però jo, que no ambiciono...

Mostra’m la llum que no es veu
-gira, gira, giralluna,
gira, gira, gira, lluna-
de la cara de ta creu.

Lletra: Luis Eduardo Aute
Música: Luis Eduardo Aute
Adaptació al català: Miquel Pujadó i Joan Isaac

Tornar-te a veure

Auteclàssic (Sony, 2009)

Em moro de ganes de dir-te “T’estimo”
I sé que és impossible: ni vull ni puc fer-ho.
Detesto el Paradís que, quan es fa present,
dura només el que dura un instant.
Jo vaig tenir-lo entre els meus braços.
És aquí, ja no hi és...
I sé que no podré tornar-te a veure mai més.

Em vas rentar el peu en la teva sina de lluna
amb puntes dels cabells que s’amaraven d’escuma.
Revisc aquell miracle de la marea blanca
que era el teu cos quan vessava de llum.
Com batega la memòria!
Eres tu, només tu...
I sé que no podré tornar-te a veure mai més.

No feies preguntes, no volies respostes.
Tu i jo érem dos cossos parlant a les fosques,
buscant el ritme exacte que marquen els batecs
si conversa una sola veu.
Per fi tocava la bellesa,
era amor, és amor...
I sé que no podré tornar-te a veure mai més.

Lletra: Luis Eduardo Aute
Música: Luis Eduardo Aute
Adaptació al català: Joan Isaac i Miquel Pujadó

Autotango del cantautor

Auteclàssic (Sony, 2009)

Què m’expliques,
cantautor torratesticles?
Què em vomites amb posat de funeral?
Si tens penes,
és pitjor tenir morenes.
Si estàs sol, doncs
vés i que et donin pel sac!
Vés al teatre
o demana hora al psiquiatre.
Vés de putes,
però deixa de plorar!
Tinc els nassos
de cantar jo els meus fracassos?
Només vinc a fer una copa
i amb tu em puc ennuegar.

Moralista,
paternal i catequista,
amb sotana cantaries molt millor.
Quines lletres
més punyents, les que perpetres!
Ets el geni maleït de la cançó!
Mira, ho sento,
però si no ho dic, rebento:
et ben juro
que ets un plom, que ets una creu,
que m’adormo,
que em provoques urticària,
que al Cel llanço una pregària
perquè et quedis sense veu!

Lletra: Luis Eduardo Aute
Música: Luis Eduardo Aute
Adaptació al català: Miquel Pujadó

Dos o tres segons de tendresa

Auteclàssic (Sony, 2009)

Tinc la moral per terra
des de fa un parell de mesos.
No sé què cony em passa,
no ho entenc, no m’aclareixo.
M’ho prenc tot amb desgana...
Solament vull endinsar-me,
no pas dins del teu ventre
sinó dins de la teva ànima.

Voldria que ho sabessis:
no desitjo una altra cosa
que estar-me entre els teus braços
com un nen quan l’aconsolen,
sentir-te tota meva
sense intrigues, sense sexe,
tal com sento la sang, que
em circula per les venes.

No necessito la lluna,
l’escuma o la flama encesa.
Només em calen dos segons
-o tres, o quatre- de tendresa.

A voltes em pregunto
si no m’han de fer respecte
els anys que tant desgasten
els petons i les promeses,
així com la sagnia
de tant temps sense saber-nos,
tant de temps sense veure’ns
enllà dels nostres reflexos.

Per això ara necessito,
tot i que és demanar massa,
sentir que em dius “d’acord”
amb una simple mirada.
Seré a la teva vora
per si haguessis d’espantar-te
si sents la por d’estar
sols enmig de les galàxies.

No necessito la lluna...

Lletra: Luis Eduardo Aute
Música: Luis Eduardo Aute
Adaptació al català: Miquel Pujadó

Passava per aquí

Auteclàssic (Sony, 2009)

Ha estat l’hora, sens dubte,
el que m’ha dut aquí
en veure il·luminada
encara la finestra d’en David.
No creguis que t’espio:
no sóc pas tan mesquí.
Espero que no et pensis
que t’he volgut sorprendre amb un amic.
Doncs bé: quina bestiesa,
no em sento gens subtil...

Si jo només passava,
passava per aquí, passava per aquí,
no veia cap cabina i
no ho podia resistir.
Passava per aquí.

Què esperes que t’expliqui?
Jo tinc ben poc a dir...
Potser m’escapi uns dies,
no aguanto l’agonia de Madrid.
Et veig força canviada...
És nou, aquest vestit?
Em sembles molt més guapa
serà que et prova això de ser feliç.
No sé què és el que em passa.
És tot tan infantil...

Si jo només passava,
passava per aquí, passava per aquí...

Lletra: Luis Eduardo Aute
Música: Luis Eduardo Aute
Adaptació al català: Joan Isaac i Miquel Pujadó

Les quatre i deu

Auteclàssic (Sony, 2009)

Recordes aquell cinema?
Vam passar-hi mig matí a l’est de l’Edèn.
James Dean llançava pedres
a una casa blanca i em vaig dir “és el moment”.

Aquell va ser el nostre primer bes,
els teus llavis van semblar-me de paper.
I en acabat, a la porta
va exigir un gris inspector els nostres carnets.
Després, vaig anar a l’acadèmia
per no fer campana a classe de francès.
Tu, aquí mateix, vas tirar-te
una hora i mitja esperant que jo tornés.

Vols un gelat de maduixa
o potser t’estimes més prendre un cafè?
Digue’m com et van les coses...
M’imagino la resposta: “Força bé”.
Té, aquesta foto és molt lletja...
El petit just acabava d’aterrar.

Ei, si us plau, porti’m el compte!
Deixa, que sóc jo qui avui t’ha convidat.
No t’entretinguis, no sigui
que per mi arribis tard al magatzem.
Truca’m el dia que puguis.
Vinga, afanya’t, que ja són les quatre i deu.

Lletra: Luis Eduardo Aute
Música: Luis Eduardo Aute
Adaptació al català: Miquel Pujadó

D’alguna manera

Auteclàssic (Sony, 2009)

D’alguna manera
hauré d’oblidar-te.
Per molt que ho intento,
no és fàcil deixar-te.
Em fallen les forces,
potser he esperat massa,
i no dic res, i no dic res...
A penes puc dir res.

Les nits te m’acosten,
t’enredes amb l’aire.
Els llavis s’assequen
si intento besar-te.
Que freda és la cera
d’un bes insondable!
I no dic res, i no dic res...
A penes puc dir res.

Les hores de pedra
ja semblen cansar-se
i el temps es pentina
amb gestos amables.
D’alguna manera
hauré d’oblidar-te...
I no dic res, i no dic res...
A penes puc dir res.

Lletra: Luis Eduardo Aute
Música: Luis Eduardo Aute
Adaptació al català: Joan Isaac