Per què la
gent camina tan de pressa?
Per què no
ens aturem a mirar el cel?
Per què
tanquem els ulls a la misèria
i no plantem
flors als fusells?
Per què la
nostra espècie degenera?
Per què no
diem no, com diu el mestre?
Per què girem
la cara a la bellesa
i ens oblidem
de fer petons?
Per què no
trepitgem de nou les places
i no escoltem
els vells, que ho saben tot?
Per què
tractem de boig el qui proposa
viure per la
Revolució, morir per la Revolució?
Per què no
somniem que als camps i als marges
hi neixin
flors a cada instant,
i cavalcant
al llom de la justícia
no els
enterrem tots a la mar?
Per què no
ens abracem a la utopia
i fem més cas
al seny que al nostre cor,
i l’home del
carrer s’avorreix massa,
i no escurem
cada segon?
Per què li
fem el joc a la cobdícia
i ens abracem
només de tant en tant?
Per què no
fem que plogui per setmanes
i ens ocupem
molt més del mar?
Per què no
trepitgem de nou les places
i no escoltem
els vells, que ho saben tot?
Per què
tractem de boig el qui proposa
viure per la
Revolució, morir per la Revolució?
Per què no
somniem que als camps i als marges
hi neixin
flors a cada instant,
i cavalcant
al llom de la justícia
no els
enterrem tots a la mar?
Per què no
trepitgem de nou les places
i no escoltem
els vells, que ho saben tot,
i construïm
un somni en sis paraules:
Qualsevol
nit pot sortir el sol..?