 |
| És tard (Edigsa, 1975) |
Ai! Senyora si em permet
aquesta intromissió
diria quatre coses
d’aquelles que no queden
i no es preocupi que
tan sols és un valset
sense cap importància
ni cap mala intenció.
Ai! Senyora si sabés
els que diem que no,
no dormiria tranquil·la
li ho puc assegurar.
Adéu aquells banquets
i tantes reunions
i fins i tot adéu,
les inauguracions.
Ai! Senyora i si sabés
els que no ens creiem res
de les seves xerrades
al cafè de les tres,
ja són massa mentides
que ens hem empassat.
No veu que ja ens fem grans?
No veu que ja ens fem grans?
Ai! senyora i no es vesteixi
amb vestits de paper
ni joies de llautó
ni es pinti d’angelet.
No veu que ja es fa vella
i això no li està bé?
No veu que ja fa temps,
fa temps que ens coneixem?
Ah! senyora i no pretengui
que ens quedem tant contents
si ens diu que en aquest ball
tan sols hi vol ballar vostè.
No crec que la importuni,
ja li diré baixet:
jo crec que en aquest ball
tots hi tenim dret.
Lletra: Joan Isaac
