Mandreja
la tarda,
fanals
i teulades,
s’entelen
els vidres dels bars.
I
aquest fred que ens devora
les
mans, les idees...
On
és el color de la mel?
Recorda
la llum
i
el sol tebi d’Itàlia
que
Dante va cantar a la tardor.
Que
jo estic aquí, a prop teu,
i
tu saps per què.
Vine
aquesta nit,
i
demà, si poguessis, també.
Recorda
Via Roma:
la
lluna era plena,
just
allí on et vaig escollir.
I,
mirant-me, em parlaves
de
cossos estranys
i
d’uns ulls que no tenen edat.
I
la tarda es dissol
en
pernods i cafès,
i
en records que guardem de tots dos.
Per
amor tu traïes
i
per viure mories.
Per
trobar-me fugies molt lluny.
Livorno
ret glòria
només
a l’exili,
i
als morts la celebritat.
Però
jo estic aquí a prop teu,
en
silenci al teu costat.
Vine
aquesta nit,
i
demà, si poguessis, també.
Ben
segur que vindran
altres
nits com aquesta.
No
sentirem encara cantar.
Sentirem
com la pluja
ens
mulla els colors,
i
m’amara en els teus pensaments.
I
tinc por quan el dia es desperta.
Quedar-me
sola,
oblidar-me
dels dos.
Però
aquí estic, molt a prop teu,
tot
i que no em veus.
Sóc
aquí a prop teu,
avui
i demà hi seré...
Lletra i música:
Vinicio Capossela
Adaptació al
català: Joan Isaac