 |
| Joies Robades (Discmedi, 2002) |
Recordo que et deia
que abans d’arriscar-nos
havíem de pensar-ho molt bé,
que a la nostra aventura
potser li faltava la brisa que dóna el plaer,
que no bastava que m’entenguessis
i que tu morissis per mi,
que no bastava que els meus naufragis
trobessin refugi al teu pit.
I ara, ja ho veus,
al cap dels anys ens ha arribat
puntual i implacable,
la profunda distancia
que intueixo en mirar-te.
I, encara que és molt difícil,
t’ho he de dir.
Reconec que esperava
que el temps dictaria
un punt i final un matí.
I si això no arribava,
jugaria com sempre
per tal de fer-te feliç.
I en el plor i la tristesa
pensa en els anys
que encara tens per no morir,
que jo també pateixo
perquè el dolor que sento
a penes el puc advertir.
Hem d’intentar
conquerir amb molt d’afany
tot el temps que hem perdut
esgotats i vençuts,
ignorants i allunyats
d’això que en diuen amor per no morir.
Per no morir.
Lletra: Pablo Milanés
Música: Pablo Milanés
Adaptació al català: Joan Isaac