JOAN ISAAC

Digues-m’ho de prop

Hello Dolors! Dolors Laffitte (Edigsa, 1975


Digue’m que el camí
ens durà junts fins on vulguem.
Digue’m que la mort
serà la fi del nostre foc.
Digue’m que la nit
es fosca sense els dos.
Digues- m’ho de prop.

Digue’m que la Terra
es tota nostra des d’avui.
Digue’m que la por
ja no es pentina prop de tu.
Digue’m perquè els ulls
em brillen més que ahir.
Digues-m’ho de prop.

Digue’m perquè els salzes
ja no ploren com ahir.
Digue’m perquè el mar
sovint canvia de vestit.
Digue’m perquè el cel
de sobte m’ha rigut.
Digues-m’ho de prop.

Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac

Jo et venceré

És tard (Edigsa, 1975)
És tard (Picap, 2011)














Encara que hi hagi molta pols al teu camí
encara que pedres m’hi posis
algun dia et venceré.

Encara que la sang sigui el preu del meu destí
encara que els braços quan caiguin
em destrossin els sentits.

Jo et venceré,
jo et venceré,
jo et venceré,
si no et vences tu…

I amb cadenes a la llengua i amb el  cos lligat
i amb la meva boca closa
algun dia et vencerem.

Encara que la sang sigui el preu del meu destí
encara que els braços quan caiguin
em destrossin els sentits. 

Jo et venceré,
jo et venceré,
jo et venceré,
si no et vences tu…

Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac


Havanera

És tard (Edigsa, 1975)
És tard (Picap, 2011)














Sobre la platja de blanca arena,
mirava plena d’enyorament,
com se n’anava, com s’allunyava,
per la mar blava, mon pensament.

En un vaixell d’altiu velam,
ai! com fugia la vida mia,
ai! com fugia la vida mia,
per la mar gran.

Per la mar d’or, cap al Ponent:
cops de fortuna bastien una,
cops de fortuna bastien una
torre de vents.

Sobre les ones, ple d’enyorances
ple d’esperances, i mar endins
per tornar lliure i estimar i viure,
a terra estranya jo vaig partir.

Lletra: Jaume Vidal i Alcover
Música: Joan Isaac

Cançó per a un amor absent

És tard (Edigsa, 1975)
És tard (Picap, 2011)














Estic tan cansat de mi,
que no sé si podré seguir-te
que no sé si podré seguir-te
que no sé si sabré arribar.

Estic tan cansat de mi,
que no sé si podré seguir-te
que no sé si podré seguir-te
que no sé si et sabré omplir.

Però vull tenir els ulls atents
per conduir la teva imatge,
pel fresc indret que duu al paratge
que tinc cerclat per a tu només.

Per a tu només…
ocell d’alta volada
i el teu estil senzill que m’enriqueix.

Per a tu només…
ocell d’alta volada
i el teu estil senzill que m’enriqueix.

I buidaré el temps que em pesa
en un pou fosc que inventaré,
i dins l’ombra s’estimbaran,
minuts de gel que vull desfer.

Per a tu només...
ocell d’alta volada
i el teu estil senzill que m’enriqueix.

Per a tu només...
ocell d’alta volada
i el teu estil senzill que m’enriqueix.

Estic tan cansat de mi
que no sé si podré seguir-te
que no sé si podré seguir-te
però el teu estil no em deix fugir…

Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac

És tard

És tard (Edigsa, 1975)
És tard (Picap, 2011)














És tard,
la pluja em cau damunt
trepitjo a poc a poc
l’esquena d’un carrer
el barri estret i fosc.

La llum penjada d’un fanal
conversa amb la nit
les gotes del voltant
somriuen tot morint.

I jo, vaixell sense timó,
rellisco lentament
damunt d’algun record.

Després endinso el meu esguard
en el terra emmirallat,
i he vist un parell
de fanals de colors
en els meus ulls.

I jo, vaixell sense timó,
rellisco lentament
damunt d’algun record.

Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac


Homenatge

És tard (Edigsa, 1975)
És tard (Picap, 2011)














Tan sols beuria del teu cant
si em faltés força demà…
I dels teus mots faria naus
que m’endurien al port
que estem cercant per ancorar molt fons…

Sota el crepuscle del teu vers
amagues himnes que són.
Sota el crepuscle d’un sol vers
amagues himnes que són
la nostra veu i el nostre dret tan mort.


Crida, que el teu crit és força.
Canta, que el teu cant s’escampi.
Lluita, i no et cansis fins que trobis el cel on vols volar.

I farem xarxes amb les mans
si ens volen prendre el teu cant.
I cada plor que vas sembrant
és la llavor d’un arbre nou
que està creixent malgrat el fred i el glaç.

Crida, que el teu crit és força.
Canta, que el teu cant s’escampi.
Lluita, i no et cansis fins que trobis el cel on vols volar.

Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac

De prop m’arriba el so

És tard (Edigsa, 1975)
És tard (Picap, 2011)














De prop m’arriba el so
del darrer intent d’un bosc
d’un trèmul pas cansat.
De prop m’arriba el so.


De prop m’arriba el fred
de l’esglai de cent mil ulls.
De prop m’arriba el fred
d’un gel de fa molts anys.

Per un instant he somniat,
per un instant…
un bosc de mans ferint el cel
buscant senyal per l’endemà
i he vist els llamps obrint canals
vessant de sang…

I he tingut por,
i he tingut por
però jo sóc bosc.

De prop m’arriba el crit
d’un demà no molt llunyà
corrent per un camí,
corrent per un camí
la llum li obre el pas.

I ve dient, jo sóc
l’esperança d’aquest bosc
ajuda’m si no puc,
de pressa que no he mort!

Per un instant…

Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac

Sempre buscaré el refugi

És tard (Edigsa, 1975)
És tard (Picap, 2011)














Sempre buscaré el refugi
on reposar la vida cansada…
Sempre buscaré el refugi
que m’ajudarà a explicar-me…

Qui sap si seràs tu,
qui sap si un paper nu
que es vestirà… calmosament…
amb despentinades paraules.

Sempre trobaré el silenci
que m’obrirà les entranyes.
Sempre triaré el poema
que apagui el foc que em guanya…

Però no ho sé, si això existeix,
però no ho sé, si som covards .

I ens allunyem…
i som absents…
als oberts abismes del temps…
a les mans que ens ofeguen…

Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac



Estreny-me heura estimada

És tard (Edigsa, 1975)
És tard (Picap, 2011)














Estreny-me heura estimada
que sóc foraster arribat del temps immòbil
i estic cansat de vianar per paraules, gents i marges.
Estic cansat de vianar
però estreny-me heura estimada
que sóc foraster arribat…

Estreny-me heura estimada
i omple’m de flors les mans,
esboira les aigües negres
d’un ert i eixut passat.

Però estreny-me heura estimada
que sóc foraster arribat…
I enfonsa’m l’ensenya eterna
quan m’hagis empresonat
després posa-m’hi cadenes
que em besin aquestes mans.

Estreny-me heura estimada
que sóc foraster arribat del temps immòbil
i estic cansat de vianar.

“Estreny-me heura estimada
que sóc foraster arribat del temps immòbil
i estic cansat de vianar per paraules, gents i marges.
Omple’m les mans de noves flors
i esboira les aigües negres d’un ert passat.
Conquereix-me, i enfonsa dins meu l’oriflama eterna.
Amen.”

Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac


Un somrís sota les hores

És tard (Edigsa, 1975)
És tard (Picap, 2011)














Per un sol dia que plogués
damunt la nostra casa fosca
seria l’heura del jardí
per mullar-m’hi totes les robes.

Per un sol dia que truqués
un vent calent la nostra porta
jo li obriria els finestrals
per esvair la pols que ens colga.

Per un sol dia que marxés
aquest estrany de casa nostra
jo em vestiria amb el somrís
que tinc penjat sota les hores.

Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac

Amb el vostre permís

És tard (Edigsa, 1975)

Ai! Senyora si em permet
aquesta intromissió
diria quatre coses
d’aquelles que no queden
i no es preocupi que
tan sols és un valset
sense cap importància
ni cap mala intenció.

Ai! Senyora si sabés
els que diem que no,
no dormiria tranquil·la
li ho puc assegurar.
Adéu aquells banquets
i tantes reunions
i fins i tot adéu,
les inauguracions.

Ai! Senyora i si sabés
els que no ens creiem res
de les seves xerrades
al cafè de les tres,
ja són massa mentides
que ens hem empassat.

No veu que ja ens fem grans?
No veu que ja ens fem grans?

Ai! senyora i no es vesteixi
amb vestits de paper
ni joies de llautó
ni es pinti d’angelet.
No veu que ja es fa vella
i això no li està bé?
No veu que ja fa temps,
fa temps que ens coneixem?

Ah! senyora i no pretengui
que ens quedem tant contents
si ens diu que en aquest ball
tan sols hi vol ballar vostè.
No crec que la importuni,
ja li diré baixet:
jo crec que en aquest ball
tots hi tenim dret.

Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac


És tard (Picap, 2011)

Ai, amic

Però no em robareu la força (Edigsa, 1975)
És tard (Picap, 2011)
Ai, amic si t’has llevat
amb el rostre adolorit
de dolor sense dolor,
ai, amic tu ets com jo.

Si d’un riu en fas un mar
i d’uns ulls estremiment
no t’amaguis de ningú
que el teu cel també és el meu.

Si el teu pas no té camí,
i un sol gest et pot ferir,
que el teu cos no plori mai,
mil ferides li obriran.

Si t’assenyalen pel carrer
com si fossis molt estrany,
no et preocupis riu ben fort
que s’enterren poc a poc
dins la seva realitat.

Si el teu pas no té camí,
i un sol gest et pot ferir,
que el teu cos no plori mai,
mil ferides li obriran.

Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac

Pèro no em robareu la força

És tard (Picap, 2011)
Però no em robareu la força (Edigsa, 1975)
 
Podreu tornar a trucar
a la porta de ma vida
que fou closa per vosaltres,
que sou força que detura
les paraules de la boca
i el rellotge d’una vida.

Però no em robareu la força! No.
Però no em robareu la força!
Però no ens robareu la força! No.
Però no ens robareu la força!

Podreu oblidar, si voleu,
des de les vostres altures,
els crits llunyans i els dubtes
d’aquesta joventut que crida,
també que em sento ferit
per llances d’hipocresia.

Però no em robareu la força! No.
Però no em robareu la força!
Però no ens robareu la força! No.
Però no ens robareu la força!

Ara que sé el que és
sentir-se sol algun dia,
lluitar per causes venudes,
tenir el cos adolorit
de tanta fam de justícia
avui que està tan ferida.

Però no em robareu la força! No.
Però no em robareu la força!
Però no ens robareu la força! No.
Però no ens robareu la força!

Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac