 |
| Joies Robades (Discmedi, 2002) |
Si el teu nom repeteixo
quan el dia s’acaba
o a la nit, als teus braços,
si el perfum que destil·les
ha eixamplat la distància
entre pit i guitarra.
Si els meus dits entre acords i harmonies
cerquen bojos el teu cabell negre,
per què vull cels tan immensos,
si la lluna del teu cos no hi és?
Si entre el vers i la pausa
s’obre un blau profundíssim
que blaveja les hores;
si a contrallum et miro,
el teu cos delimita
la bellesa més nua.
Si el que canto no té prou alçada
i entonant-te jo volo i respiro,
no estic sol, m’ha acompanyo,
em segueix l’estel del teu cant.
Puc parlar de tu com de la meva ombra.
Ets silenci, veu, cançó i amiga.
Puc trobar el teu rastre quan ho vulgui així.
Sé perfectament on et vaig deixar.
Si el teu nom repeteixo
quan el dia s’acaba
o a la nit, als teus braços,
si el perfum que destil·les
ha eixamplat la distància
entre pit i guitarra.
Si els meus dits entre acords i harmonies
cerquen bojos el teu cabell negre,
per què vull cels tan immensos,
si la lluna del teu cos no hi és?
Lletra: Alejandro Filio
Música: Alejandro Filio
Adaptació al català: Joan Isaac |
| Duets (Discmedi, 2007) |
