 |
| Planeta silenci (DiscMedi, 1998) |
selvàtic cercle de claror,
el teu alè vas enviar-me
per capgirar-me aquell agost.
La sorra blanca brasilera
es confonia amb el meu cos,
i jo, lluitant per bronzejar-me
entre palmeres multicolors.
Sara, sortint de l’aigua vas semblar-me
l’el·lipse corba més perfecta
que el matemàtic busca com boig.
Sara, la teva el·lipse pronunciada
va escalfar-me les entranyes.
Ja no em servia ni el para-sol.
Bon català, vaig acostar-me
amb tot el seny i educació
aviat vas dir que t’excitava
la meva exòtica blancor.
El portuguès que utilitzava
era la mínima expressió
d’un diccionari de butxaca
que vaig comprar-me a l’aeroport.
Sara, vàrem entendre'ns de seguida,
tant que als dos anys ja arrossegàvem
dues mulatetes com dos tresors.
Sara, recordo aquelles passejades
entre mirades mig viciades,
amunt i avall passeig de Colom.
Fins que un bon dia de setembre
vaig descobrir-te interessant-te
per la cultura catalana posant un disc vell d'en Raimon.
Que inoportunes les paraules
que diu el mestre i la cançó,
que si s’obliden els orígens
la identitat va de corcoll.
Sara, i ara te’n vas a retrobar-la
en direcció a Copacabana
amb un banquer que té l’aigua al coll.
Sara, de tu he après que la cultura
a voltes és inoportuna
i pot posar-te banyes al front.
Sara, les mulatetes tenen gana
i mentre venc enciclopèdies
vaig descobrir-te interessant-te
per la cultura catalana posant un disc vell d'en Raimon.
Que inoportunes les paraules
que diu el mestre i la cançó,
que si s’obliden els orígens
la identitat va de corcoll.
Sara, i ara te’n vas a retrobar-la
en direcció a Copacabana
amb un banquer que té l’aigua al coll.
Sara, de tu he après que la cultura
a voltes és inoportuna
i pot posar-te banyes al front.
Sara, les mulatetes tenen gana
i mentre venc enciclopèdies
tu et torres nua sota aquell sol.
Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac
Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac
 |
| Només han passat... (Discmedi, 2004) |
