Here’s to you

Here's to you Nicola and Bart
rest forever here in our hearts.
The last and final moment is yours
that agony is your triumph!

Here's to you Nicola and Bart
rest forever here in our hearts.
The last and final moment is yours
that agony is your triumph!

C'est pour vous, les tués de Paris
vous dormez au fond de nos coeurs
vous étiez tout seuls dans la mort
mais par elle vous vaincrez.

Larga vida a la libertad
Durruti, Ascaso, Garcia Oliver
el pueblo obrero no olvida jamás,
la lucha no acaba, continuará.

È per voi, cacciati su al Nord,
a predicar la libertà
nel vostro esilio, in ogni città
la nostra pace trionferà.

Neixen flors per tu Salvador
dins del cor, pels cims i les valls
la teva llum il·luminarà
per sempre més la llibertat.

Versión multilíngüe de «Cançons d'amor i anarquia»
(Texto en francés, Georges Moustaki; en catalán y español, Joan Isaac; en italiano, Sergio Secondiano Sacchi)

Lletra: Joan Baez

Música: Ennio Morricone

Interpretat per: Tots els artistes

Cançó de maig

Anche se il nostro maggio
ha fatto a meno del vostro coraggio
se la paura di guardare
vi ha fatto chinare il mento
se il fuoco ha risparmiato
le vostre Millecento
anche se voi vi credete assolti
siete lo stesso coinvolti.

Per molt que sempre el burgès
digui “aqui no ha passat res”
quan l’ obrer, quan l’ estudiant
s’ ho jugaven tot lluitant,
per molt que, amagats al llit,
no moguéssiu ni un sol dit,
per molt que us cregueu salvats,
tots hi esteu involucrats.

Anche se avete chiuso
le vostre porte sul nostro muso
la notte che le pantere
ci mordevano il sedere
lasciamoci in buonafede
massacrare sui marciapiedi
anche se ora ve ne fregate,
voi quella notte voi c’eravate.

Per molt que ara a la ciutat
sembli tot normalitzat,
sense trets ni barricades,
sense nafres ni granades.
Per molt que hàggiu digerit
el que la tele ha parit,
per molt que us cregueu salvats,
tots hi esteu involucrats.

E se credete ora
che tutto sia come prima
perché avete votato ancora
la sicurezza, la disciplina
convinti di allontanare
la paura di cambiare
verremo ancora alle vostre porte
e grideremo ancora più forte
per quanto voi vi crediate assolti,
siete per sempre coinvolti,
per molt que us cregeu salvats,
tots hi esteu involucrats,
per quanto voi vi credete assolti,
siete per sempre coinvolti,
per molt que us cregueu salvats,
tots hi esteu involucrats.

Comença el Maig francès

(París, 3 de maig de 1968)

Lletra i Música: Dominique Grange i Fabrizio De André

Traducció: Miquel Pujadó

Interpretat per: Olden i Joan Isaac

Romanço de Quico Sabater

DEL PIRINEU AL MONTSENY
El darrer viatge de Quico Sabater

I. DEL PIRINEU...
Més de mil camins davallen
del Pirineu al Montseny;
n'hi ha de plàcids i agradosos
i més d'un aspre i ferreny.

II. LA HISTÒRIA D'UN VIATGE
És la història d'un viatge,
el seu viatge darrer,
el d'un maquis llegendari:
el d'en Quico Sabater.
Darrers dies de desembre,
mil nou-cents cinquanta nou,
travessaven la frontera
eren cinc homes i prou.
Si en venien de Costoja
van passat pel lloc normal,
la taverna de la Muga
que és un bon pas natural.
I Sant Julià de Ribelles
i després Sant Bernabeu,
vorejant el Bassagoda,
Llorona i coll de la Creu.
La baga del Ginebret
i Mare de Déu del Mont;
la neu que per dalt hi havia,
quan són a Falgars ja es fon.
A Falgars parada i fonda,
no s'ho poden pas negar,
que, si de nits es camina,
de dia cal reposar.
No tot són flors i violes,
que comença l'embolic:
van encendre una foguera
i això fou un greu oblic.
Un carter rural passava,
cuit a l'ombra i força hostil,
mig fent l'orni corre al poble
i avisa els guàrdies civils.
Quan arriba la parella
ve la sorpresa i l'enuig,
quan parlen les escopetes,
un cau ferit, l'altre fuig.
Però els maquis també han rebut,
perquè en Quico Sabater
té una ferida a la cama,
més dolenta no pot ser.

III. ...AL MONTSENY
I marxant a corre-cuita
van de dret a Esponellà
on, burlant la vigilància,
ja travessen e lFluvià.
I després deixen Banyoles
iPalol de Revardit,
fins que arriben a la Mota
emparant-se en la nit.
Van de dret al mas Clarà,
conegut anteriorment;
tot i que ara hi viu gent nova,
també els don acolliment.
Quan els vells de la masia
a l'hostal van 'nar a comprar
més menjar del que solien,
amb això es van delatar.
Els civils volten la casa,
dos assalts en varen fer,
morint tota la quadrilla
menys en Quico Sabater.
Que s'escapa arrossegant-se
just en el darrer moment,
tot dient-los en veu baixa:
"No tireu; sóc el tinent".
Passa el Ter, passa Girona;
com va fer-ho? no s'entén;
amb la cama mal ferida,
però a Fornells assalta un tren.
Obligant-lo, a punta d'arma,
a no aturar-se, sempre avall;
si al Montseny pot acostar-se
serà un bon amagatall.
A l'entrar de Sant Celoni
salta en marxa i deixa el tren;
l'esperen les escopetes
dels civils i els ometent.
Cinc de gener del seixanta,
al matí a dos quarts de nou,
entre trets i corredisses
cau en terra i ja no es mou.
Carrer Major i Santa Tecla,
cruïlla del guerriller,
a la mà la metralleta,
jeu, mort, Quico Sabater.

Assassinat de l’anarquista català Quico Sabaté (Sant Celoni, 5 de gener de 1960)

Lletra i Música: Jaume Arnella

Interpretat per: Jaume Arnella

A las barricadas

Negras tormentas agitan los aires
nubes oscuras nos impiden ver.
Aunque nos espere el dolor y la muerte
contra el enemigo nos llama el deber.

El bien más preciado
es la libertad
hay que defenderla
con fe y valor.

Alza la bandera revolucionaria
suena el triunfo de nuestra emancipación.
Alza la bandera revolucionaria
suena el triunfo de nuestra emancipación.

En pie el pueblo obrero a la batalla
hay que derrocar a la reacción.

¡A las Barricadas! ¡A las Barricadas!
por el triunfo de la Confederación.
¡A las Barricadas! ¡A las Barricadas!
por el triunfo de la Confederación.

Negras tormentas agitan los aires
nubes oscuras nos impiden ver.
Aunque nos espere el dolor y la muerte
contra el enemigo nos llama el deber.

El bien más preciado
es la libertad
hay que defenderla
con fe y valor.

Es constitueix el Comité de Milicias Antifascistas (Barcelona, 21 de juliol de 1936)

Lletra: Waclaw Swiecicki

Música: Autor anònim (tradicional de Polònia)

Interpretat per: Tots els artistes

Sacco e Vanzetti

Il ventidue di agosto a Boston in America
Sacco e Vanzetti sopra la sedia elettrica
e con un colpo di elettricità
all'altro mondo li vollero mandar.

Circa le undici e mezzo, giudici e la gran corte
entran poi tutti quanti nella cella della morte:
"Sacco e Vanzetti, state a sentir,
dite se avete qualcosa da dir".

Entra poi nella cella il bravo confessore,
domanda a tutti e due la santa religione.
Sacco e Vanzetti con grande espression:
"Noi moriremo senza religion".

E tutto il mondo intero reclama la loro innocenza,
ma il presidente Fuller non ebbe più clemenza:
"Siano essi di qualunque Nazion
Noi li uccidiamo con grande ragion".

"Addio moglie e figlio a te sorella cara.
E noi per tutti e due c'è pronta già la bara.
Addio amici, in cuor la fè,
viva l'Italia e abbasso il Re!".

Executats a la cadira elèctrica els anarquistes italians Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti

(Charleston, 23 d’agost de 1927)

Lletra i Música: Autor anònim

Interpretat per: Olden y Joan Isaac

El señor Buenaventura

Cruel en el farol
el cafetín de arrabal
parece un novelón sentimental:
los mareados de amargura y alcohol
matan dados, timba y eléctrico dolor.

al alba tienes que zarpar
y andar sin pensamiento, andar
afuera del vivir en la impostura.
Aquí empieza la aventura:
En esta última noche porteña y oscura
che, tócame la guitarra, Buenaventura.

Anclao en Montevideo
en este turbio fondeadero
camarada, ¿adivinas el parpadeo
de la luna suburbana? En febrero
el alba perdona las calles del adiós.

La policía corta tu distancia
"La Prensa" dice que estás preso en Francia
tu destino viaja en esta locura.
Aquí empieza la aventura:
En esta última noche porteña y oscura
che, tócame la guitarra, Buenaventura.

Durruti, Ascaso i Jover, buscats per la policia argentina, fugen embarcant-se cap a Europa. (Montevideo, finals de febrer de 1926)

Lletra i Música: Sergio Sacchi - Vittorio De Scalzi

Interpretat per: Juan Carlos Biondini

Historia de tres amigos

Historia de tres amigos, de la dulce libertad,
si se hicieron anarquistas, no fue por casualidad.
Buenaventura Durruti, Ascaso y García Oliver,
llamados los solidarios que desprecian al poder.

Buscados y perseguidos, por el campo y la ciudad,
si acabaron en la cárcel, no fue por casualidad.
Buenaventura Durruti, Ascaso y García Oliver,
tres hojas de trébol negro, contra el viento del poder.

Siguiendo con su costumbre de burlar la autoridad,
si cruzaron la frontera, no fue por casualidad.
Buenaventura Durruti, Ascaso y García Oliver,
la negra sombra del pueblo contra el brillo del poder.

Después de una temporada se volvieron para acá,
si temblaron los burgueses, no fue por casualidad.
Buenaventura Durruti, Ascaso y García Oliver,
tres balas negras de plomo, apuntando hacia el poder.

Primera acció de Los Solidarios

(León, 17 de maig de 1923)

Lletra i Música: Chicho Sánchez Ferlosio

Interpretat per: Dani Flaco