Quina calma més gran que em dóna la mar

La vida al sol (Discmedi, 2008)

Quina calma més gran que em dona la mar,

que m’espanta les pors i els dimonis alats,

perdoneu si no vull testimonis,

d’aquest diàleg intens i callat,

quina calma més gran…!

Quina calma més gran…!

Quina calma més gran que em dona la mar,

matemàtica impura d’onades furtives,

simfonia dels vents canviants,

que cavalco amb llavis de sal,

quina calma més gran…!

Quina calma més gran…!

I tu, sempre tu,

amor incomplert, presència i memòria.

I tu, sempre tu,

reescric a l’arena el teu nom,

i dura el que dura un instant,

amor que no fores, escuma fugaç….

I tu, sempre tu,

amor incomplert, excés, desmesura.

I tu, sempre tu.

Reescric a l’arena el teu nom,

i dura el que dura un instant,

amor que no fores, escuma fugaç….

Quina calma més gran que em dona la mar…!

Quina calma més gran que em dona la mar…!

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac

I jo al meu racó

La vida al sol (Discmedi, 2008)

Ell d’amagades, t’està observant

tu estàs nerviosa, al meu costat

ell acarona, el teu esguard

tu t’abandones, al seu ritual

i jo al meu racó, no goso parlar

ja he vist tot el que em calia

i jo al meu racó, entenc que potser,

la fi d’això nostre, ha arribat.

Ell sempre espia, tot el que fas

tu l’encoratges, perquè ja ho saps

ell sap temptar-te, amb art subtil

i a tu et molesta, que estigui al mig

i jo al meu racó, no goso parlar

observo la vostra entesa

i jo al meu racó amago amb dolor,

l’angoixa que sento dins meu.

Ell d’amagades, sempre et somriu

tu parles ràpid, potser perquè,

ell et festeja, malgrat que el veig

tu somrius massa, ja has escollit

i jo al meu racó, m’enfonso en el plor

que inunda el cor de tristesa,

i jo al meu racó abraço tot sol,

la pena que sento dins meu.

Lletra: Charles Aznavour

Música:Charles Aznavour

Versió lliure al català: Joan Isaac

Conec un lloc

La vida al sol (Discmedi, 2008)

Conec un lloc

on pots tornar sempre que ho vulguis, vida meva,

on quasi sempre és primavera.

Sé d’un lloc,

un lloc tranquil,

on reposar després del vol.

Vindrà l’amor,

i vindrà el plor que durarà la nit sencera

i trens que passaran de llarg,

malgrat l’espera,

vindran petons,

vindrà la por a la nuesa.

Conec un port,

que dóna abric a naus que tornen

amb el regust amarg i dur de la derrota.

Conec un port

d’on pots salpar de nou si vols.

Obre bé els ulls,

que aquest planeta té per a tu mil meravelles,

abraça aquell que és diferent,

tracta d’entendre’l,

però compte que

també hi ha llops, també hi ha feres.

Conec un lloc

on pots tornar sempre que vulguis, filla meva,

i si hi tornessis i no hi fos…

No vull tristeses,

però pensa en mi,

si veus el mar per la finestra.

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac

Dona d’aigua

La vida al sol (Discmedi, 2008)

Dona d’aigua,

onada serena,

tempesta perfecta,

miratge d’oasi,

rosa de sal.

Dona d’aigua,

misteri insondable,

arcàngel, diable,

principi, desfici,

estrella polar.

Dona d’aigua,

puresa infinita,

de l’alba primera,

m’abraces, m’ofegues,

m’abraces, m’ofegues.

Dona d’aigua,

nuesa, miracle,

llavor, santuari

desig mil·lenari,

d’on beu la feblesa,

de l’home tribal.

Dona d’aigua,

regal, sacrifici,

plaer, meravella,

com mel primerenca,

trampa mortal.

Dona d’aigua,

veritat i mentida,

finestra que s’obre,

finestra que es tanca,

oratge de mar.

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac

Digue’m que no m’estimes

La vida al sol (Discmedi, 2008)

Jo no voldria estimar-te,

per no trobar-te a faltar,

ni dir-te adéu i penjar-te,

i poc després tornar a trucar.

Jo no voldria enyorar-te

si t’he deixat fa uns instants,

ni vull fer mil tombarelles

si d’improvís t’estic besant.

Digue’m que no m’estimes,

digue’m que no.

Digue’m que no em desitges,

digue’m que no.

Que em fa més por estimar-te

que emmalaltir del cor.

Digue’m que no.

La casa on tu i jo viuríem

tindria finestres al mar,

per sostre, somnis i estrelles,

per terra, sols fons de corall.

I quatre portes obertes

per si volguessis marxar,

que quan l’amor encadena

es molt millor saber volar.

Digue’m que no m’estimes,

digue’m que no.

Digue’m que no em desitges,

digue’m que no.

Que em fa més por estimar-te

que emmalaltir del cor.

Digue’m que no.

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac

Música

La vida al sol (Discmedi, 2008)

Vas irrompre amb calma

quan tot just vorejava

el llindar que turmenta

l’adolescent.

Quan París fumejava,

embriac d’utopia,

jo només somniava

en el número 10.

Mentre amors i futbol

em robaven les hores,

un poeta cercava

respostes al vent.

I tot just vaig coneixe’t

vas obrir una finestra

que fins ara li dóna

perfums al meu temps.

Música, misteriosa música,

que asserenes les nits

de tempestes i dubtes.

Intangible presència

amagada als miralls.

Aliment de les hores,

quan l’anima es busca.

Música, música….

Ets el nexe que uneix

el trapezi amb la pista,

quan pel cel d’una carpa

algú gosa volar

ets l’ofrena més pura,

fas olor de natura.

Ets la bruixa, la musa…

Jo et diré llibertat.

Conec gent disposada

a morir en els teus braços.

Ets el far que il·lumina

els desesperats.

M’imagino la vida

sense tu i no m’agrada:

Tot seria silenci,

foscor i soledat.

Música, misteriosa música,

que asserenes les nits

de tempestes i dubtes.

Intangible presència

amagada als miralls.

Aliment de les hores,

quan l’anima es busca.

Música, música….

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac

No s’hi pot fer res

La vida al sol (Discmedi, 2008)

No s’hi pot fer res,

és un verí mortal,

una toxina suau

que paralitza el cos,

que altera la raó,

la lògica imperant,

l’estat de la nació

i el més equilibrat.

No s’hi pot fer res.

No s’hi pot fer res,

i no hi valen consells

de metges o xamans,

de savis, capellans…

ni antídots ni remeis

no poden aturar

el virus més letal.

Pobre de l’infectat!

No s’hi pot fer res.

No s’hi pot fer res,

afecta per igual,

dels quinze als vuitanta anys,

els folls i els assenyats,

les vídues i els casats,

i Buda, i Jesucrist,

i fins i tot a tu

que dius: “A mi no em pot passar”.

No s’hi pot fer res,

si t’has enamorat.

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac