No hi ha res urgent

La vida al sol (Discmedi, 2008)

No hi ha res urgent, menys abraçar-te,

i visc en precari quan no hi ets,

dóna’m una excusa,

dóna-me’n sols una,

i demà mateix t’oblidaré.

No hi ha res urgent, menys despullar-te,

fas que el temps falsari hagi traït

les nits quan no passen,

si em giro i no trobo

el teu cos menut aquí al meu llit.

No hi ha res urgent ni necessari.

M’abandono als braços del desig.

I si plou, que plogui.

Tant me fa punxar-me

quan recullo roses del teu pit.

I si els vents em duen als teus llavis,

menjaré del calze de la flor

la dolça metzina

que ara m’enverina

i em fa ser un esclau dels teus llençols.

I navego mars com un corsari,

i desplego el mapa del tresor

que em portarà a l’illa

que tens sota el ventre,

on beuré la mel del teu licor.

No hi ha res urgent, ni necessari.

M’abandono als braços del desig.

I si plou, que plogui.

Tant me fa punxar-me

quan recullo roses del teu pit.

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac

La vida al sol

La vida al sol (Discmedi, 2008)

Si, per atzar,

la vida entén

que és massa cruel morir-se aviat,

i va i et salva la campana….

Vés-hi i abraça-la!!!

I, si per art

de tripijoc,

del seu barret en treu mil flors

i volen papallones blanques…

Vés-hi i abraça-la!!!

Abraça-la, treu-la a ballar,

despulla-la, fes-li regals,

presenta-la a tothom

i estrena, amor, la vida al sol.

Que tornar a néixer

és bon invent

per oblidar la mala gent

i invertir el temps en estimar-se.

En estimar-se!!!

I digues-li

que tu de gran

voldries ser somniador,

que és un ofici que s’acaba.

Que s’acaba!!!

I besa-la, mossega-la!

posa-li un pis com a una amant

d’aquells senyors d’abans.

i estrena, amor, la vida al sol.

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac

Breu cançó d’amor per a dues filles

La vida al sol (Discmedi, 2008)

Per mi ja pot rebentar el món,

que es fongui el gel, que plogui sofre.

Que el sol s’esquerdi com un ou,

i ho perdi tot, jugant a borsa.

I que floreixi l’ametller

el dia de La Immaculada,

que a mi ja no m’importa res,

si us tinc a prop de matinada….

Que vinguin plagues i tifons,

i terratrèmols fora d’escala,

que aquest planeta perdi el nord,

i per l’Agost ens geli a l’alba,

i que de sobte creixi el mar,

i ens mulli el cul l’aigua salada

que a mi ja no m’importa res,

si us tinc a prop de matinada….

Que algú s’immoli en nom de Déu,

que pugi el preu de l’esperança,

que al mar, ni actínies, ni corballs,

i per diners tallin els arbres,

que es guanyin guerres incivils,

o aquesta tarda perdi el Barça,

que a mi ja no m’importa res,

si us tinc a prop de matinada….

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac

Que tramposa és la vida

La vida al sol (Discmedi, 2008)

Que tramposa és la vida,

que no vol honoraris,

quan l’amor ens regala

com nèctar dels Déus.

I després, si ens el roba,

li paguem el seu preu

que tramposa és la vida,

que tramposa és la vida,

que tramposa que és.

Que tramposa és la vida,

bressol de l’alquímia,

deessa de l’aigua

Jardí de l’Edèn.

Amarga travessa,

d’inhòspits deserts.

Que tramposa és la vida,

que tramposa és la vida,

que tramposa que és.

Que tramposa és la vida,

aliment dels poetes,

dolcíssim presagi,

immens horitzó.

Que fred el silenci,

quan abaixa el teló.

Que tramposa és la vida,

que tramposa és la vida,

que tramposa que és.

Que tramposa és la vida,

que amb el temps ens fa savis

a mi la saviesa,

em provoca el contrari,

quan em sento més savi,

i més vell, menys l’entenc.

Que tramposa és la vida,

que tramposa és la vida,

que tramposa que és.

Que tramposa és la vida,

que preciosa que és.

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac

Vida

Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em posin
a mercè d'alguna onada,
a mercè d'alguna onada.
Mentre tot això m'arriba,
que a la força ha d'arribar-me,
potser tingui temps encara de robar-li a la vida
i així omplir el meu bagatge.
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!

Encara veig a vegades,
de vegades veig encara
els meus ulls d'infant que busquen,
més enllà del glaç del vidre,
un color a la tramuntana.
M'han dit les veus assenyades
que era inútil cansar-me;
però a mi un somni mai no em cansa,
i malgrat la meva barba
sóc infant en la mirada.
A vegades veig encara... vida, vida!

Si em faig vell en les paraules,
si em faig vell en les paraules
per favor tanqueu la porta
i fugiu de l'enyorança
d'una veu que ja s'apaga.
Que a mi no m'ha de fer pena,
que a mi no em farà cap pena
i aniré de branca en branca
per sentir allò que canten
nous ocells al meu paisatge.
Que a mi no em farà cap pena... és vida, vida!

Si la mort ve a buscar-me,
si la mort ve a buscar-me
té permís per entrar a casa,
però que sàpiga des d'ara
que mai no podré estimar-la.
I si amb ella he d'anar-me'n,
i si amb ella he d'anar-me'n,
tot allò que de mi quedi,
siguin cucs o sigui cendra
o un acord del meu paisatge,
vull que cantin aquest signe... vida, vida!

Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em posin
a mercè d'alguna onada,
a mercè d'alguna onada.
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!

Lletra i música: Lluís Llach

Cant del Barça (o Himne del Barça)

 

Tot el camp és un clam.
Som la gent blaugrana,
tant se val d'on venim,
si del sud o del nord.
Però ara estem d'acord,
estem d'acord,
una bandera ens agermana.

Blaugrana al vent,
un crit valent,
tenim un nom, el sap tothom:
Barça, Barça, Barça!

Jugadors,
seguidors,
tots units fem força.
Són molts anys plens d'afanys,
són molts gols que hem cridat,
i s'ha demostrat,
s'ha demostrat,
que mai ningú no ens podrà tòrcer.

 (Josep Maria Espinàs - Jaume Picas - Manuel Valls)

http://open.spotify.com/track/5aBQOESXwAmJCtsUm30hTX

Creuza de Mä

Duets (Discmedi, 2007)

Umbre de muri muri de mainé

dunde ne vegnì duve l'è ch’ané

da’n scitu duve a l'ûn-a a se mustra nûa

e a neutte a n'à puntou u cutellu ä gua

e a muntä l’àse gh’é restou Diu

u Diàu l’é in çë e u s’è gh’è faetu u nìu

ne sciurtìmmu da u mä pe sciugà e osse da u Dria

e a funtan-a di cumbi 'nta cä de pria

Qui hi ha a la masia… ?

A saber qui hi ha.

A casa de l’Andrea que no és gent de mar.

Cares de ciutat, gent de malfiar,

que del peix millor, prefereix el cap,

noies de familia, amb perfum del bo,

que tu pots mirar-les sense cap condó.

(E 'nt'a cä de pria chi ghe saià

int'à cä du Dria che u nu l'è mainà

gente de Lûgan facce da mandillä

qui che du luassu preferiscian l'ä

figge de famiggia udù de bun

che ti peu ammiàle senza u gundun)

E a'ste panse veue cose ghe daià

cose da beive, cose da mangiä

frittûa de pigneu giancu de Purtufin

çervelle de bae 'nt'u meximu vin

lasagne da fiddià ai quattru tucchi

paciûgu in aegruduse de lévre de cuppi

E 'nt'a barca du vin ghe naveghiemu 'nsc'i scheuggi

emigranti du rìe cu'i cioi 'nt'i euggi

finché u matin crescià da puéilu rechéugge

frè di ganeuffeni e dè figge

bacan d'a corda marsa d'aegua e de sä

che a ne liga e a ne porta 'nte 'na creuza de mä

Lletra: Fabrizio de Andrè

Música: Mauro Pagani

Adaptació al català: Joan Isaac