Adéu-siau, Josep Maria

De Profundis (Discmedi, 2006)

No mata el treball,

ni l’avorriment,

ni el fum del tabac,

ni fruita transgènica,

ni mata la fam,

ni em mata Madrid,

ni mata la pena,

ni la fil·loxera.

No mata el poder,

ni mata el diner,

ni el colesterol

que nia a les venes,

ni els raigs de color

ultravioleta.

Ni mata l’amor

de les senyoretes.

No mata la por,

ni el fred siberià,

ni mata el plaer,

ni mata l’enveja,

ni mata la son,

ni mata la set,

ni la vanitat,

ni la estupidesa.

Mata molt més

quan marxa un amic

i no t’ho pots creure…

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac

Bàsic (Discmedi, 2007)

I passa, passa el temps

De Profundis (Discmedi, 2006)

I passa, passa el temps inexorable,

i tot segueix un ritme ja previst,

i tot el que veiem ens sembla que ho hem vist

i ens costa donar marge a l’esperança.

I passa, passa el temps inexorable

com un cavall veloç i desbocat.

Que immens que es fa el passat, que curt és el futur!

I tot ho resumim en anar passant...

I passa, passa el temps, i passa i passa...

I passa, passa el temps inexorable

i descobrim sorpresos als miralls

ferides del passat que tornen cada nit

a dir-nos que no és bona la nostàlgia.

I passa, passa el temps inexorable.

Sentats a la terrassa en front del mar,

mirant a l’infinit, absorts per l’espectacle,

creiem que hem descobert l'eternitat.

I passa, passa el temps, i passa i passa...

I ens abracem a un cos i es fa el miracle

de no sentir-nos orfes uns instants.

I obrim de bat a bat a l’ànima finestres

per anar esperant sense patir l’interrogant.

I passa, passa el temps, i passa i passa...

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac

L’home model

De Profundis (Discmedi, 2006)

No fuma, ni beu,

per a ell tot té un preu,

l’home model...

Llegir és saludable,

fulleja el Financial

després d’esmorzar.

Vestir-se impecable

millora la imatge

de l’home actual.

Ni esquerra, ni dreta.

No opina ni es mulla,

però que bé que es despulla

a casa de l’amant.

La dona, una santa,

tres cops per setmana

va a fer-se banys d’algues,

que són naturals.

Devora dietes,

com fan les tietes

després dels Nadals.

Es ven al diable,

tot sigui per vendre:

aquí tot s’hi val.

I es mira amb distància

les panxes inflades

de l’Àfrica infant.

Que bones les ostres

del Waldorf Astoria

-cinquena avinguda-

la nit de cap d’any.

Seria perfecte,

un somni, una festa!

Faria bestieses

per ser americà.

I un dia d’agost es mor

com un gos

al cul d’un gimnàs.

Però no fuma, no beu,

però tot té el seu preu.

Home model...

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac

Hivern

De Profundis (Discmedi, 2006)

He vist en els teus ulls

gent amb abrics corrent.

Pluja dispersa,

gotes de gebre

entre les heures

dels teus cabells.

He vist en els teus ulls

el tedi somnolent,

darrere dels vidres

dels bars calents,

curulls de gent

fumant-se el temps.

Tot era hivern.

entre tu i jo,

tot era hivern.

He vist en els teus ulls

el gris profund del mar,

platges desertes

i neus perpètues

quan t’he besat,

quan t’he besat.

Tot era hivern

entre tu i jo,

tot era hivern.

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac

Duets (Discmedi, 2007)

Tot és fràgil

De Profundis (Discmedi, 2006)

Com el vol indecís d’un sospir

que arriba amb esma al pit, les tardes tèbies.

Com la llum dels capvespres d’abril,

que claregen les nits de Primavera.

Tot és fràgil, massa fràgil,

fràgil, ...

Com l’estranya saviesa dels vells

o el dibuix d’un ocell sobre les roques.

Com la flor que s’ha obert d’improvís,

la riquesa, l’oblit, la bellesa.

Tot és fràgil, massa fràgil,

fràgil, fràgil, fràgil.

Com el temps que s’amaga als miralls

o el misteri profund d’un incendi d’estrelles.

Com la vida que tinc a les mans,

com un germà que he abraçat en l’absència.

Tot és fràgil, massa fràgil.

fràgil, fràgil, fràgil.

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac

Em parlaves de l’amor

De Profundis (Discmedi, 2006)

Em parlaves de l’amor

com d’un riu menut de netes aigües.

Com les dunes dels deserts,

impossibles, suaus, inabastables.

Em parlaves de l’amor,

jo t’escoltava...

Em parlaves de l’amor

com d’un mar curull de veles blanques.

Com la fruita que llueix

orgullosa i fresca entre les branques.

Em parlaves de l’amor,

ahir a la tarda...

Però creu-me, llença-t’hi ara,

que els rius fugen i s’amaguen.

Però creu-me, creu-me, creu-me,

no t’importi la fondària...

Em parlaves de l’amor

com d’un riu menut de netes aigües.

Com la fruita que llueix

orgullosa i fresca entre les branques.

Em parlaves de l’amor,

jo t’escoltava...

Però creu-me, pren-la ara,

que la fruita és dolça a l’arbre.

Però creu-me, pren-la, pren-la,

Tant se val si enverinada...

Em parlaves de l’amor,

em parlaves de l’amor

sense mirar-me.

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac

A la Paula li falten més hores

De Profundis (Discmedi, 2006)

A la Paula li falten més hores,

les deu, les cassoles, la “mani” del No.

I planta valenta la tenda

al mig d’una plaça, terreny de senyors.

I sent que es juga la vida

amb cada consigna que crida amb el cor.

Doncs creu que el futur se li escapa

si es queda callada i passa de tot.

Quina trempera!

Quina manera

de fer que viatgi dels meus molts cinquanta

als teus pocs dinou.

Quina trempera,

quan et rebel·les!

Espera’m, que baixo,

que jo t’acompanyo i m’espolso la son!

I sent que no es sent espanyola,

que les castanyoles li queden molt lluny.

I es pinta en el front l’estelada...

El toro d’Osborne avui ho té cru!

I ara entén quan el pare

a voltes li parla d’un maig a París,

i veu que encara és possible

tocar la utopia amb la punta dels dits.

Quina trempera!

Quina manera

de fer que viatgi dels meus molts cinquanta

als teus pocs dinou.

Quina trempera,

quan et rebel·les!

Espera’m, que baixo,

que jo t’acompanyo i m’espolso la son!

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac