A Margalida

Viure (Ariola, 1977)

Vas marxar no sé on.
Ni els cims ni les aus
no et saben les passes.
Vas volar sens dir res
deixant-nos només
el cant del teu riure.

No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t’arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom del teu amant,
bandera negra al cor.

I potser no sabràs
que el seu cos sovint
ens creix a les venes
en llegir el seu gest
escrit per parets
que ploren la història.

No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t’arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom del teu amant,
bandera negra al cor.

I que amb aquesta cançó
reneixi el seu crit
per camps, mars i boscos,
i que sigui el seu nom
com l’ombra fidel
que és nostra tothora.

No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t’arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom del teu amant,
bandera negra al cor. 

Lletra: Joan Isaac i Joan Ollé
Música: Joan Isaac

“Dedicada a Margalida, amant eterna

d’en Salvador Puig Antich, es trobi on es trobi” 

Planeta silenci (DiscMedi, 1998)

Només han passat... (Discmedi, 2004)

Duets (Discmedi, 2007)

Viure (SONY/BMG, 2007) CD

Bàsic (Discmedi, 2007)

El desencant

Viure (Ariola, 1977) LP

Viure (SONY/BMG, 2007) CD

Guardeu, ulls meus,

guardeu amb zel,

el ritme d’aquests mots senzills,

la calma de la nit polir

les ones d’aquest mar tan vell,

les aigües d’aquest mar tan meu.

Guardeu, ulls meus,

guardeu contents

els fruits d’un temps sense retorn,

la groga llum espurnejar,

les tardes que hem creuat tants cops,

les tardes que hem creuat tan junts.

I apreneu el crit del vent

i de l’art, la llibertat…

que mai no seran prou

tots els tresors que haveu guardat

davant de tant d’engany.

I no deixeu

que us venci mai

l’espant al rostre de la gent

que no coneix cap altre déu

que la ignorància feta preu,

que la ignorància feta llei.

I a poc a poc

aneu desfent

el drama dels desesperats

la nit tancada de tants anys,

el cansament, el desencant.

I apreneu el crit del vent

i de l’art, la llibertat,

que mai no seran prou

tots els tresors que haveu guardat

davant de tant d’engany.

“No hi ha temps per perdre

solament hi ha temps perdut.”

Gilles Vigneault

Lletra: Joan Isaac i Joan Ollé

Música: Joan Isaac

Els poetes

Viure (Ariola, 1977) LP

Viure (SONY/BMG, 2007) CD

Jo no sé pas què em posseeix

i ara m’impulsa a dir en veu alta

no per pregar pietat ni ajut,

ni per a confessar cap falta

allò que m’omple i m’obsedeix.

Cantar és tortura i és dissort.

Quins crits en mi, quin animal

jo mato o quina criatura

en nom del bé, en nom del mal.

Només ho saben els qui han mort.

Machado a Cotlliure és

només un pas enllà de Roses.

El cel li fou feixuc i gris

però es quedà en aquest país

i tancà els ulls per sempre més.

Damunt la plana i el serrat,

damunt les aigües i el coster

un cant s’enfila ple d’esclat,

cap a l’estel Josep Carner,

cap a l’estel Joan Salvat.

Estels, sou fets amb pols de flama

quan ve l’agost caieu, caieu

i tot el cel de nit proclama

la mortandat dels rossinyols

però l’univers què en sap del drama.

El dolor dóna als somnis vida

com ho fa el rusc amb les abelles

i l’home crida on rep ferida

i on té la nafra neix un sol

més bell que l’antiga mentida.

Jo no sé pas què em posseeix

i ara m’impulsa a dir en veu alta

-no per pregar pietat ni ajut,

ni per a confessar cap falta-

allò que m’omple i m’obsedeix.

Lletra: Louis Aragon

Música: Jean Ferrat

Adaptació al català: Josep M. Espinàs

Tres reflexions i una súplica

Viure (Ariola, 1977) LP

Viure (SONY/BMG, 2007) CD

Si us penseu

que escoltant tot s’acaba

heu entès malament les cançons:

tres minuts no han mogut mai muntanyes

però mil veus fan oir al més sord.

Jo no tinc

vocació de polític,

si en tingués no estaria cantant:

però em remoc del cervell a l’estómac

si ens trepitgen el dret d’opinar.

No pretenc

donar lleis ni consignes,

no ho sé fer perquè mai no n’he acceptat,

i si algú em creu proselitista,

res més lluny de la meva intenció.

Perquè crec que el palau del respecte

és sagrat com els déus de l’Olimp:

cadascú ja en té prou amb la vida

perquè jo li assenyali el camí.

Però si algú

diu: “Jo sóc apolític”,

“apostòlic” o “tant se me’n fot”,

em faria un favor increïble

oblidant-se de les meves cançons.

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac

Un dia partiré

Viure (Ariola, 1977) LP

Un dia partiré

amb els grocs del capvespre,

les ombres del xiprer

i els verds de les arbredes.

Els vermells del matí

em besaran les penes

i els cabells de la nit

s’enredaran amb l’herba dels camins.

Els blancs dels ametllers

esquitxaran sanefes

que el vent bressolarà

amb un fons blau que espera dins la mar

de la nostra incertesa.

Potser em preguntaran

els til·lers de les comes,

si he vist despertar els blaus

del mar que tant ignoren.

Jo els hauré de dir

que el seu desig em crema,

però encara no he pogut

desfer una cinta negra dels meus ulls,

desfer una cinta fosca…

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac

Viure (SONY/BMG, 2007) CD

De vacances (Stres Music, 2000)

Bàsic (Discmedi, 2007)

Viure

Viure (Ariola, 1977) LP

Viure (SONY/BMG, 2007) CD

Podria viure ignorant la història meva que no vull,

podria viure ignorant el temps inútil que hem perdut,

la meva mort entre xiprers, tot fent-me terra lentament.

Podria viure sense saber dels arbres aquell cant secret

que escolto quan la llum s’adorm, i l’aigua clara d’en Rimbaud,

els suaus nocturns de Chopin, en Bach, en Mozart o en Ravel.

Podria viure ignorant els anys que em van marcint la pell

i dos llaguts creuant-se a la mar, la tomba freda d’un company,

les dues roses que hi ha posat, colgant el plom que l’ha enterrat.

Podria viure sense lluitar per allò que crec que ens correspon:

un aire nou per respirar...

però encara sento cada matí un sol que neix entre els meus dits,

una claror que em fa aixecar: viure! viure!

Podria créixer fent-me estrany a aquell poeta decadent

esclau d’un art que em fa fiblar, o la humitat dels meus carrers,

la llengua que m’estimo tant, l’aroma d’un amor llunyà...

Podria escriure sense dolor fugint de l’odi que retinc,

podria escriure sens dolor silencis llargs dins les cançons,

històries tendres, versos blancs, morals triomfants, inconsistents.

Podria viure sense lluitar per allò que crec que ens correspon:

un aire nou per respirar...

però encara sento cada matí un sol que neix entre els meus dits,

una claror que em fa aixecar: viure! viure!

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac-Jep Nuix-Rafael Escoté

Digues-m’ho de prop

Hello Dolors! Dolors Laffitte (Edigsa, 1975

Digue’m que el camí

ens durà junts fins on vulguem.

Digue’m que la mort

serà la fi del nostre foc.

Digue’m que la nit

es fosca sense els dos.

Digues- m’ho de prop.

Digue’m que la Terra

es tota nostra des d’avui.

Digue’m que la por

ja no es pentina prop de tu.

Digue’m perquè els ulls

em brillen més que ahir.

Digues-m’ho de prop.

Digue’m perquè els salzes

ja no ploren com ahir.

Digue’m perquè el mar

sovint canvia de vestit.

Digue’m perquè el cel

de sobte m’ha rigut.

Digues-m’ho de prop.

Lletra: Joan Isaac

Música: Joan Isaac