Mira,
jo no sóc aquell, aquell que t’imagines,
el
que viatjant pel temps, sap explicar-te el món.
El
que sempre et perdona, el que t’enten,
que
mai no et deixa sola, ni mai no et traeix.
Mira,
jo no sóc aquell que se t’asseu a prop,
i
et dóna la mà mentre t’eixuga el plor.
Camino
pel carrer,
algú
em reconeix
i
crida el meu nom.
M’atura
i m’agraeix
una
frase oblidada
d’una
antiga cançó.
I
jo li dic: –perdona, ho sento molt, no sé de què m’estàs parlant,
sóc
aquí amb les meves bosses de la compra
i
me n’estava anant.
Si
et creus que ja ho saps tot de mi,
no
és problema meu.
I
mira, que no estic fent broma,
mira,
com està plovent,
mira,
com t’estàs mullant,
mira,
que l’estàs cagant,
mira,
jo no sóc aquell...
Mira,
jo no sóc aquell, aquell que t’imagines,
l’àngel
de peus descalços, ni el Llucifer maligne
el
rodamón estès al sol,
la
pau de l’olivera, ni la revolució.
Mira,
que no val gran cosa aquesta fotografia,
no
és precisament d’aquell que tu voldries.
Camino
pel carrer,
algú
em reconeix
i
crida el meu nom.
M’atura
i m’agraeix
una
frase oblidada
d’una
antiga cançó.
I
jo li dic: –perdona, ho sento molt, no sé de què m’estàs parlant,
sóc
aquí amb les meves bosses de la compra
i
me n’estava anant.
Si
et creus que ja ho saps tot de mi,
no
és problema meu.
I
mira, que no estic fent broma,
mira,
com està plovent,
mira,
com t’estàs mullant,
mira,
que l’estàs cagant,
mira,
jo no sóc aquell...
Lletra i música:
Francesco De Gregori
Adaptació al
català: Joan Ollé, Joan Isaac