Recordo
els teus llavis
de
noieta,
beure
somnis i cerveses,
i
els teus llibres sempre en ordre.
I
jo, tocant el cel
per
en mig dels teus genolls,
era
el campió dels petons
i
les mentides.
Després
he escrit cançons,
faig
de músic, visc al camp,
però
més segur i més amable.
Segueixo
el trànsit de la lluna quan arriba.
No
discuteixo amb la bellesa,
la
bellesa ve i se’n va.
Què
fas allí tan sola
aquesta
tarda?
Aviat
es farà fosc...
Resplendeixen
com mai
les
ciutats d’Orient.
Et
passo a buscar...
però
d’amor, no,
no
en parlem mai més.
Resplendeixen
com mai
les
ciutats d’Orient.
Et
faré somriure...
però
d’amor, no,
no
en parlem mai més...
Lletra i música:
Ivano Fossati
Adaptació al
català: Joan Isaac