Via
del campo, hi ha una princesa,
d’ulls
grandíssims color de fulla,
al
llindar d’una vella porta
a
tots ven la mateixa rosa.
Via
del campo, hi ha una nina,
amb
els llavis color rosada,
té
els ulls grisos com la nit clara,
neixen
roses per allà on camina.
Via
del campo, hi ha una puta,
d’ulls
grandíssims color de brasa,
sols
li cal a qui la desitja,
dir-li:
–“Vine...” amb no gaire traça.
Si
et convida a viatjar als seus braços,
amb
les ales del seu somrís,
tu
no et creies que el paradís
era
a prop, just al primer pis.
Via
del campo, hi ha un ingenu
que
només somia en casar s’hi,
quan
la veu pujar les escales
i
discreta, tancar el balcó.
Riu
i estima si amor li donen,
plora
trista la seva absència,
dels
diamants no creix ni un bri d’herba,
però
dels fems sempre neixen flors.
Dels
diamants no creix ni un bri d’herba,
però
dels fems sempre neixen flors.
Lletra: Fabrizio De
André
Música: Enzo
Jannacci
Adaptació al
català: Joan Isaac
