Sóc
el llamp engendrat en el crit,
beneït
meteorit, d’alguna explosió.
Sóc
la unió de dos cossos celestes,
el
pare i la mare a l’ull del Senyor.
Vinc
al món quan la sementera,
el
blat a l’era, el fruit i la flor.
Arrencat
del solc sec d’aquella horta,
tomàquet,
patates, pebrot i meló.
Sóc
un pobre pupitre d’escola,
pissarra,
tarima, cartera i cató.
He
cantat “Cara al sol” al pati,
he
menjat pa i formatge, i begut llet en pols.
Sóc
el cos consagrat d’aquell Crist,
rosari,
novena, pecat i perdó.
Sóc
un pobre corral de gallines,
castanyes,
alzines, ovella i pastor.
Sóc
el que vàrem ésser ahir,
sóc
el que vulgui el futur,
sóc
un desig de tendresa,
cançó
d’infantesa,
sóc
part de tu.
Un
mariner sense mar,
un
extremeny a Madrid,
un
arbre de Berzocana,
la
flor de Jara
del
teu jardí.
Sóc
un fràgil murmuri d’abelles,
carícia
de brisa, dient-me un adéu.
Sóc
record d’un llarguíssim viatge,
família
que emigra a una vida millor.
Sóc
memòria d’aroma de barri,
ciutat
d’extrarradi, de llauna i cartró.
Sóc
un vers que he llençat al futur,
projecte
segur, guitarra i cançó.
Sóc
el que vàrem ésser ahir,
sóc
el que vulgui el futur,
sóc
un desig de tendresa
cançó
d’infantesa,
sóc
part de tu.
Un
mariner sense mar,
un
extremeny a Madrid,
un
arbre de Berzocana,
la
flor de Jara
del
teu jardí.
Lletra i música:
Luis Pastor
Adaptació al
català: Joan Isaac