Fes
una altra còpia de les claus de casa,
per
qualsevol cosa que demà pogués passar.
Després
d’haver comprat candaus per la finestra,
pots
marxar quan vulguis, tranquil·la, que jo em vull quedar.
Trepitjant
sota la pluja, bassals profunds de l’infantesa,
tiro
el meu ham dins de l’aquari de la meva fantasia.
Em
ve a la memòria el bus que anava a escola,
i
el camp allí on jugava, que l’heura ja s’haurà empassat.
Segueixo
riu avall i recomença a ploure,
atraco
i m’aixoplugo sota el meu quiosc daurat.
Tinc
molta sorra a les butxaques,
i
espigues als mitjons de llana,
i
un estranger que se’n refia de la meva companyia.
Ha
estat una tempesta curta i passatgera,
el
sol crema les teules velles dels antics teulats.
Segueixo
amb la mirada el vol d’una oreneta,
immòbil
i centrada al mig de l’arc que hi ha a la mar.
Com
el fanal encès encara, inútilment a mitja tarda,
espero
la pedrada que m’apagarà.
I
amb un somrís d’orella a orella, dins dels bassals de l’infantesa,
em
passo hores dins l’aquari de la meva fantasia...
Lletra i música:
Samuele Bersani
Adaptació al
català: Joan Isaac