Maduixeta
dolcíssima meva
que
em demanes que t’expliqui una faula,
per
tu me’n inventaré una
que
sigui una història que parli de tu.
Sense
els llops que s’amaguen als boscos,
són
les coses que tu no coneixes,
perquè
els mags i les fades de rínxols vermells
no
existeixen, ni dracs infernals ni castells.
El
teu món està ple de la màgia
que
els adults l’anomenen, tecnologia,
i
la pols de les bruixes, que et tornarà boja,
la
venen a totes les places.
De
res servirà que el vell Peter Pan
t’ensenyi
a volar per aquesta ciutat,
no
cal que t’ho digui, perquè tu ja ho saps,
que
el pare és capaç de volar.
Els
llops no fan por a ningú, maduixeta,
són
poquets i viuen lluny, molt lluny de nosaltres,
i
ja sé que voldries casar-te amb el príncep,
però
ha venut el castell i fa l’enginyer.
Maduixeta
dolcíssima meva,
voldria
explicar-te una faula
però
la història ja l’he oblidada
mentre
tu ja t’has adormit.
Lletra i música:
Eugenio Finardi
Adaptació al
català: Joan Isaac