 |
| Joies Robades (Discmedi, 2002) |
Si a mitjanit a la carretera
que t’he explicat,
darrere aquella benzinera on he emplenat,
et fan l’ullet unes bombetes
vermelles, blaves i groguenques,
comporta’t bé i frena.
I si la Magdalena demana un trago,
tu convida-la a cent,
que jo te’ls pago.
Acosta’t a la porta i truca,
si t’estàs morint de set.
Si amb la dona ja no suportes
l’avorriment,
sols et demano que m’escriguis,
i conta’m si encara segueix viva
la verge pecadora,
la núvia de la flor de la saliva,
el sexe enamorat que no empresona.
Mestressa d’aquell cor
tan cinc estrelles
que fins el fill d’un déu
un cop que la veié
va fugir amb ella
(i mai no l’hi va cobrar,
la Magdalena).
Si et trobes més sol que la lluna,
deixa’t engatussar
i brinda tranquil amb una
que ja sabràs.
I quan us portin les begudes,
el doble del que et demani
pels seus favors li dónes,
que a casa de Maria de Magdala
les males companyies
són les més bones.
Si portes greix a la guantera
i l’ànima per estimbar,
aparca prop dels seus malucs
mel i caviar.
Entre dues corbes redemptores
la més prohibida de les fruites
t’espera fins l’aurora,
la més senyora de totes les putes,
la més puta de totes les senyores.
Amb aquest tros de cor
tan cinc estrelles
que fins el fill d’un déu
un cop que la veié
va fugir amb ella
(i mai no l’hi va cobrar,
la Magdalena).
Lletra: Joaquín Sabina
Música: Pablo Milanés
Adaptació al català: Joan Isaac
