 |
| Joies Robades (Discmedi, 2002) |
Un sempre es creu
que les marceix
el temps i l’absència.
Però el seu tren
ara se’n va,
ara retorna...
Són aquelles petites coses
que ens va deixar un temps de roses
en un racó,
en un paper
o en un calaix.
Pacients, t’assetgen
com aquell lladre
darrere una porta.
Et tenen pres
sota els seus peus
com fulles mortes
que el vent aixeca aquí o allà.
S’enlairen tristes per arreu
i ens fan plorar sense avisar
quan ningú no ens veu…
Lletra: Joan Manuel Serrat
Música: Joan Manuel Serrat
