 |
| Joies Robades (Discmedi, 2002) |
i del seu premi, la medalla,
no volia altra batalla
que evitar veure el meu cor
ajaçat, vençut, a terra
sota el pes que té la història
i enlairar fins a la glòria
el poder de la raó…
I ara que no hi ha trinxeres,
el combat és l’estratègia
d’enfilar-se més que els altres
sense escrúpols, sense marges,
i, si cal, donar l’esquena
a la bellesa, la bellesa…
Observeu-los: són com rèptils
assetjant la pobra presa,
negociant amb la mà estesa
maquillatges d’ocasió.
Tots segueixen les dreceres
que els duran a la grandesa,
bojos per enlluernar-nos
amb l’estúpida ambició.
Abans anaven de profetes
i ara l’èxit és la meta.
Mercaders insaciables,
més que fàstic, fan tristesa:
no han tocat ni per miracle
la bellesa, la bellesa…
I em parlaven de futurs
fraternals i solidaris,
on veuríem els falsaris
escapçat en el piló.
I, ara que el gran mur s’enfonsa,
la igualtat no és la mateixa.
“Quant més véns, més et respecten.”
Visca la revolució!
Reivindico el vell miratge
de sentir-me viu encara,
passejar-me pels teus llavis,
descobrint en el viatge
la certesa de trobar-me amb
la bellesa, la bellesa…
Lletra: Luis Eduardo Aute
Música: Luis Eduardo Aute
Adaptació al català: Joan Isaac
 |
| Duets (Discmedi, 2007) |
 |
| Auteclàssic (Sony, 2009) |
