JOAN ISAAC

La cançó dels vells amants

Joies Robades (Discmedi, 2002)

Al nostre cel hi ha hagut molts núvols.
Tants anys d’amor fan un empatx.
Sovint jo feia les maletes.
Sovint tu deies: “Prou, me’n vaig!”
I en aquest pis que sembla mort
ja cada moble és un record.
L’antiga llum, una ombra trista.
I ja res no s’assembla a res
quan tu has perdut el gust del bes
i jo el desig de la conquesta...

Amor, amor,
meravellós i tendre i dolç amor,
des del matí naixent fins al ponent,
t’estimo encara, ho saps, t’estimo.

Tu saps quins són els meus defectes
i jo conec les teves dents.
Tu em retenies dins cent trampes
i jo et perdia cent moments.
Jo vaig tenir d’altres amants.
Em feia por arribar al descans.
Em cal sentir sempre un impuls.
I finalment, i finalment,
vàrem tenir prou de talent
per fer-nos vells sense ser adults.

Amor, amor,
meravellós i tendre i dolç amor,
des del matí naixent fins al ponent,
t’estimo encara, ho saps, t’estimo.

El pas del temps la fúria escampa
i tot té un aire molt més suau,
i per als amants la pitjor trampa
no és pas que puguin viure en pau.
És cert que ja no et veig sofrir
i jo no ploro com ahir,
i el vell misteri és mort en terra.
Però podem seguir el sol
i imaginar, com un consol,
que no ha acabat la tendra guerra…

Amor, amor,
meravellós i tendre i dolç amor,
des del matí naixent fins al ponent,
t’estimo encara, ho saps, t’estimo.

Lletra: Jacques Brel
Música: Jacques Brel/Gérard Jouannest
Adaptació al català: Josep Maria Espinàs