 |
| Joies Robades (Discmedi, 2002) |
passar de tot i no dir-te ni mu.
Però avui jo sóc aquí, toca a qui toca:
ni més ni menys, com ho faries tu.
M’he enamorat -que ho sàpigues, col·lega-
d’aquesta dona que duus al costat.
Potser em diràs que és una estupidesa,
però no controlo quan estic penjat.
Una de dues,
o m’emporto aquest bombó
o entre tots tres ens muntem la festa,
ho vulguis o no.
No creguis que t’estic parlant en broma...
El teu somriure és encisador.
Aquestes coses s’agafen de conya,
a destralades o al camp de l’honor.
No es tracta de Desdèmones ni Otel.los,
ni drames mexicans dels de Buñuel.
Recorda que, per un afer de gelos,
Caïm va carregar-se un tal Abel.
Una de dues…
De què em serveix cansar-te amb tants sondejos?
A tu, jo no puc fer-te llum de gas.
Aquestes coses sols les fan els lletjos.
Deixem-nos de romanços. Anem al gra!
Que aquesta dona em vulgui no és tan tràgic,
si penses que a tu t’estima també.
El seu raonament es molt pragmàtic,
només vol no deixar passar cap tren…
Una de dues…
Lletra: Luis Eduardo Aute
Música: Luis Eduardo Aute
Adaptació al català: Joan Isaac |
| Auteclàssic (Sony, 2009) |
