 |
| Joies Robades (Discmedi, 2002) |
Hi ha gent a la cua de tots els cinemes.
Hi ha gent que plora i gent que festeja.
Hi ha gent que puja i baixa dels cotxes.
Gent als encants que tria i remena.
Gent als taxis,
al metro, a la pluja, en un arbre.
Gent que passeja.
Gent vestida nua que canta.
Gent assetjada pel dubte.
Gent que enyora i que ajuda.
Gent que viu a la moda,
que ve i que se’n va.
Però que sola que està!
Hi ha gent que somia que abraça i que l’abracen.
Hi ha gent que resa i no s’ho creu gaire.
Gent vagarosa a prop de la riba.
Gent als jardins, gent en els llibres.
Hi ha gent que espera
en els bancs de totes les places.
Hi ha gent que es mor
en el límit de cada paraula.
Hi ha gent que compta les hores.
Hi ha gent que sent que fa nosa.
I gent que busca més gent
en la immensa ciutat.
Però que sola que està!
Gent en el fum i el soroll de mil bars insondables.
Gent que en el fons del seu cor edifica miracles.
Hi ha gent que duu rams de roses.
Gent que de cop s’enamora.
Gent que es cava la fossa
i que vol acabar.
Però que sola que està!
Lletra: Pedro Guerra
Música: Pedro Guerra
Adaptació al català: Joan Isaac