 |
| Joies Robades (Discmedi, 2002) |
Proposo que el més trist de tots els presos
tingui dret a dormir en llençols de seda.
Beneïda la boca que només besa
i no empassa monedes, i no empassa monedes.
Corrompre els puritans sense manies.
Espiar a la dutxa les veïnes
i al bon déu dels cristians, anar i robar-li
la corona d’espines, la corona d’espines.
I als assenyats, ni rams, ni margarides.
Cal córrer més que la policia.
Que el record és un vals que només es balla
plorant, però d’alegria, plorant, però d’alegria.
La vida no l’entenc quadriculada
i sí com el vol de la gavina,
que mai més no torna al niu de la memòria
si el vent no la convida, si el vent no la convida.
Dormir fins al migdia s’aconsella.
Fugir d’imposicions dels que dissenyen.
Que no passi de llarg quan es presenti
un somni a la finestra, un somni a la finestra.
La teva boca amaga un encanteri,
com hi ha un bell príncep dins la granota.
Quin goig poder especialitzar-se
a fer petons de rosca, a fer petons de rosca!
I jugar per jugar,
sense haver de morir o matar.
Viure a l’inrevés
i ballar somiant amb els peus.
Convé arribar penúltim a la meta
quan retornem corrent a la infantesa.
Afusellar al matí el rei dels poetes
amb bales de fireta, amb bales de fireta.
Per què no doctorar-se en cremalleres
i subtilment creuar la teva esquena,
i fabricar amb retalls de mil senyeres
calcetes catalanes, calcetes catalanes?
Ens falten pessigolles per a seriosos,
meditar molt per funcionar de pressa.
I als cementiris blancs fer-hi revetlles
morint en la gran festa, morint en la gran festa.
I jugar per jugar…
Lletra: Joaquín Sabina
Música: Ariel Rot/Joaquín Sabina
Adaptació al català: Joan Isaac