 |
| La vida al sol (Discmedi, 2008) |
Ell d’amagades, t’està observant
tu estàs nerviosa, al meu costat
ell acarona, el teu esguard
tu t’abandones, al seu ritual
i jo al meu racó, no goso parlar
ja he vist tot el que em calia
i jo al meu racó, entenc que potser,
la fi d’això nostre, ha arribat.
Ell sempre espia, tot el que fas
tu l’encoratges, perquè ja ho saps
ell sap temptar-te, amb art subtil
i a tu et molesta, que estigui al mig
i jo al meu racó, no goso parlar
observo la vostra entesa
i jo al meu racó amago amb dolor,
l’angoixa que sento dins meu.
Ell d’amagades, sempre et somriu
tu parles ràpid, potser perquè,
ell et festeja, malgrat que el veig
tu somrius massa, ja has escollit
i jo al meu racó, m’enfonso en el plor
que inunda el cor de tristesa,
i jo al meu racó abraço tot sol,
la pena que sento dins meu.
Lletra: Charles Aznavour
Música:Charles Aznavour
Versió lliure al català: Joan Isaac