 |
| La vida al sol (Discmedi, 2008) |
Quina calma més gran que em dona la mar,
que m’espanta les pors i els dimonis alats,
perdoneu si no vull testimonis,
d’aquest diàleg intens i callat,
quina calma més gran…!
Quina calma més gran…!
Quina calma més gran que em dona la mar,
matemàtica impura d’onades furtives,
simfonia dels vents canviants,
que cavalco amb llavis de sal,
quina calma més gran…!
Quina calma més gran…!
I tu, sempre tu,
amor incomplert, presència i memòria.
I tu, sempre tu,
reescric a l’arena el teu nom,
i dura el que dura un instant,
amor que no fores, escuma fugaç….
I tu, sempre tu,
amor incomplert, excés, desmesura.
I tu, sempre tu.
Reescric a l’arena el teu nom,
i dura el que dura un instant,
amor que no fores, escuma fugaç….
Quina calma més gran que em dona la mar…!
Quina calma més gran que em dona la mar…!
Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac
