 |
| La vida al sol (Discmedi, 2008) |
Vas irrompre amb calma
quan tot just vorejava
el llindar que turmenta
l’adolescent.
Quan París fumejava,
embriac d’utopia,
jo només somniava
en el número 10.
Mentre amors i futbol
em robaven les hores,
un poeta cercava
respostes al vent.
I tot just vaig coneixe’t
vas obrir una finestra
que fins ara li dóna
perfums al meu temps.
Música, misteriosa música,
que asserenes les nits
de tempestes i dubtes.
Intangible presència
amagada als miralls.
Aliment de les hores,
quan l’anima es busca.
Música, música….
Ets el nexe que uneix
el trapezi amb la pista,
quan pel cel d’una carpa
algú gosa volar
ets l’ofrena més pura,
fas olor de natura.
Ets la bruixa, la musa…
Jo et diré llibertat.
Conec gent disposada
a morir en els teus braços.
Ets el far que il·lumina
els desesperats.
M’imagino la vida
sense tu i no m’agrada:
Tot seria silenci,
foscor i soledat.
Música, misteriosa música,
que asserenes les nits
de tempestes i dubtes.
Intangible presència
amagada als miralls.
Aliment de les hores,
quan l’anima es busca.
Música, música….
Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac
