 |
| La vida al sol (Discmedi, 2008) |
Jo no voldria estimar-te,
per no trobar-te a faltar,
ni dir-te adéu i penjar-te,
i poc després tornar a trucar.
Jo no voldria enyorar-te
si t’he deixat fa uns instants,
ni vull fer mil tombarelles
si d’improvís t’estic besant.
Digue’m que no m’estimes,
digue’m que no.
Digue’m que no em desitges,
digue’m que no.
Que em fa més por estimar-te
que emmalaltir del cor.
Digue’m que no.
La casa on tu i jo viuríem
tindria finestres al mar,
per sostre, somnis i estrelles,
per terra, sols fons de corall.
I quatre portes obertes
per si volguessis marxar,
que quan l’amor encadena
es molt millor saber volar.
Digue’m que no m’estimes,
digue’m que no.
Digue’m que no em desitges,
digue’m que no.
Que em fa més por estimar-te
que emmalaltir del cor.
Digue’m que no.
Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac