 |
| La vida al sol (Discmedi, 2008) |
Que tramposa és la vida,
que no vol honoraris,
quan l’amor ens regala
com nèctar dels Déus.
I després, si ens el roba,
li paguem el seu preu
que tramposa és la vida,
que tramposa és la vida,
que tramposa que és.
Que tramposa és la vida,
bressol de l’alquímia,
deessa de l’aigua
Jardí de l’Edèn.
Amarga travessa,
d’inhòspits deserts.
Que tramposa és la vida,
que tramposa és la vida,
que tramposa que és.
Que tramposa és la vida,
aliment dels poetes,
dolcíssim presagi,
immens horitzó.
Que fred el silenci,
quan abaixa el teló.
Que tramposa és la vida,
que tramposa és la vida,
que tramposa que és.
Que tramposa és la vida,
que amb el temps ens fa savis
a mi la saviesa,
em provoca el contrari,
quan em sento més savi,
i més vell, menys l’entenc.
Que tramposa és la vida,
que tramposa és la vida,
que tramposa que és.
Que tramposa és la vida,
que preciosa que és.
Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac