 |
| De Profundis (Discmedi, 2006) |
A la Paula li falten més hores,
les deu, les cassoles, la “mani” del No.
I planta valenta la tenda
al mig d’una plaça, terreny de senyors.
I sent que es juga la vida
amb cada consigna que crida amb el cor.
Doncs creu que el futur se li escapa
si es queda callada i passa de tot.
Quina trempera!
Quina manera
de fer que viatgi dels meus molts cinquanta
als teus pocs dinou.
Quina trempera,
quan et rebel·les!
Espera’m, que baixo,
que jo t’acompanyo i m’espolso la son!
I sent que no es sent espanyola,
que les castanyoles li queden molt lluny.
I es pinta en el front l’estelada...
El toro d’Osborne avui ho té cru!
I ara entén quan el pare
a voltes li parla d’un maig a París,
i veu que encara és possible
tocar la utopia amb la punta dels dits.
Quina trempera!
Quina manera
de fer que viatgi dels meus molts cinquanta
als teus pocs dinou.
Quina trempera,
quan et rebel·les!
Espera’m, que baixo,
que jo t’acompanyo i m’espolso la son!
Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac