De Profundis (Discmedi, 2006) |
I passa, passa el temps inexorable,
i tot segueix un ritme ja previst,
i tot el que veiem ens sembla que ho hem vist
i ens costa donar marge a l’esperança.
I passa, passa el temps inexorable
com un cavall veloç i desbocat.
Que immens que es fa el passat, que curt és el futur!
I tot ho resumim en anar passant...
I passa, passa el temps, i passa i passa...
I passa, passa el temps inexorable
i descobrim sorpresos als miralls
ferides del passat que tornen cada nit
a dir-nos que no és bona la nostàlgia.
I passa, passa el temps inexorable.
Sentats a la terrassa en front del mar,
mirant a l’infinit, absorts per l’espectacle,
creiem que hem descobert l'eternitat.
I passa, passa el temps, i passa i passa...
I ens abracem a un cos i es fa el miracle
de no sentir-nos orfes uns instants.
I obrim de bat a bat a l’ànima finestres
per anar esperant sense patir l’interrogant.
I passa, passa el temps, i passa i passa...
Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac