 |
| De Profundis (Discmedi, 2006) |
Com el vol indecís d’un sospir
que arriba amb esma al pit, les tardes tèbies.
Com la llum dels capvespres d’abril,
que claregen les nits de Primavera.
Tot és fràgil, massa fràgil,
fràgil, ...
Com l’estranya saviesa dels vells
o el dibuix d’un ocell sobre les roques.
Com la flor que s’ha obert d’improvís,
la riquesa, l’oblit, la bellesa.
Tot és fràgil, massa fràgil,
fràgil, fràgil, fràgil.
Com el temps que s’amaga als miralls
o el misteri profund d’un incendi d’estrelles.
Com la vida que tinc a les mans,
com un germà que he abraçat en l’absència.
Tot és fràgil, massa fràgil.
fràgil, fràgil, fràgil.
Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac