De Profundis (Discmedi, 2006) |
Són infants desmemoriats
que caminen a passetes
i tremolen com les fulles.
Aletegen amb la tarda...
Si te’ls mires, et responen
amb somriures com agulles.
No recorden com es diuen.
Indefensos, desconeixen
si és hivern o és primavera
si és hivern o és primavera
Si és Milà o Barcelona
la ciutat per on passegen
de bracet de la tendresa,
de bracet de la tendresa.
Et pregunten mil vegades
el mateix que fa una estona,
però no es cansen i insisteixen.
Però que bé que se’n recorden
de la fam de l’estraperlo,
de refugis i sirenes...
De Durruti, els vienesos,
de Belchite, de Gernika
i dels somnis fets a miques,
i dels somnis fets a miques...
Si te’ls trobes, acarona’ls.
Acompanya’ls, que no es perdin.
Són tan fràgils com la brisa,
els infants de vuitanta anys.
(A Giovanni que un dia es va perdre)
Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac