 |
| Barcelona ciutat gris (Ariola, 1980) |
Maria, fas bé de no saber si hi ha guerra a Irlanda
o si el teu rei és ros,
fas bé de no escoltar si algú se’n riu quan volteges el coll
fas bé de no saber si avui és dimecres o dijous
o si la mort serà el nostre darrer port.
Maria, fas bé de no saber si dos i dos
són quatre, vuit o nou,
si el sol és un estel que neix per a l’est o si tenim papa nou,
si el gas ha pujat molt o si París sols és un nom,
fas bé de no saber el què és trobar-se sol.
Maria, fas bé de no saber si aquest estiu
es moda el verd o el groc
si sis minuts encara són només tres-cents seixanta segons,
fas bé de no saber si a França és mort o viu De Gaulle
si Grècia mira al mar o si l’amor fa por.
Perquè si surts de casa podràs ballar si vols
un vals amb tres estels, un fox amb els teus arbres
o un tango amb en Gardel,
molts diuen que estem bojos, però pocs teniu la sort,
segueix ballant Maria, la lluna encara és blanca
i el mar encara a prop.
Maria, fas bé de no saber on és l’origen i el final de tot,
si un interès del deu per cent és massa o potser massa poc,
fas bé de no saber si encara Einstein té raó
si el món és un quadrat de dotze dimensions.
Maria, fas bé de no saber si Xina té ja bomba de neutrons,
fas bé de no escoltar el plor de Venècia ferida de mort
si algú en aquest moment està encenent el darrer bosc
o si a Madrid per fi tenen la solució.
Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac
