Barcelona ciutat gris (Ariola, 1980) |
Ningú sabrà si rius, si tu no ho vols, Elena,
ni el nom dels teus amors, ni els teus anhels, Elena,
si els teus trenta-dos anys són massa anys cada nit,
si el sol es pon massa aviat al teu pit
o si darrera el teu silenci és Primavera.
Tens tota la tristor que té la nit, Elena,
i l’ordre misteriós que l’embelleix, Elena.
Elena, ets com la mar, tota emboirada al matí
i el teu somrís, una gavina que he vist
entre la calma que les aigües li han donat a l’infinit.
El Temps és massa curt, per perdre el pas, Elena,
no deixis que la por et faci mal, Elena.
Elena, no és mai tard per intentar-ho de nou,
cal fer un esforç, com el vaixell que després
de la tempesta aixeca veles i, cansat, arriba a port.
Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac