 |
| Barcelona ciutat gris (Ariola, 1980) |
Si avui em neix una cançó
és perquè enyoro els teus carrers.
Què lluny que estàs, oh ciutat gris,
que et beso sols el pensament,
que et beso sols el pensament.
I ara que plou sobre els terrats
i es mulla un llençol blanc estès
se’m fa difícil restar aquí
pensant-te humida a tu també,
pensant-te humida a tu també.
I has de pensar que et mostraré
a tot aquell que no et coneix,
diré de tu el que ets per a mi,
consol i odi al mateix temps,
consol i odi al mateix temps.
I si hi ha algú que entre aquests mots
hi veu banderes relluents
que intenti tan sols per un moment
l’oblit del ritme dels seus vents,
l’oblit del ritme dels seus vents.
I si aquest vers reposa calm
és perquè estic segur que he fet
en pocs minuts, oh ciutat gris,
d’una cançó un retrobament
d’una cançó un retrobament…
“València, abril de 1978”
Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac
