 |
| Barcelona ciutat gris (Ariola, 1980) |
Després d’aquest cafè
arribarà el moment
que tant ens ha espantat.
És dur dir-se un adéu
i retrobar els carrers
on junts hem passejat.
I és cru que d’aquest temps
sols resti una cançó
com últim comiat.
M’espanta ser valent
per tornar a començar...
I ben lluny tu de mi
el vent desplegarà
les veles dels records.
Si veus algun cartell
un poc descolorit
on hi ha escrit el meu nom,
els llibres que hem canviat,
les cartes que hem creuat
i el nostre cafè sol.
Potser ja és el moment
d’aprendre a viure sols...
I quan ens retrobem
per obra de l’atzar
sabrem ja el ritual
del: “com et va el treball?”
“no em trobo gaire bé”
“me’n recordo tant..”
I junts repassarem
l’abisme dels errors
on hem fonamentat.
Aquesta soledat
com decisió final...
Lletra: Joan Isaac
 |
| Duets (Discmedi, 2007) |
