JOAN ISAAC

Poema inesperat

Inesperat (Philips, 1984)
Perdona amor, si em sents distant,
si em veus absent o un xic distret.
No pensis que no estic a prop si em dius: “Et vull”
però és que la vida gasta bromes de mal gust.
I el temps d’oblit no es fa mai curt,
i el dubte creix a mida que passen els anys.

Però estic inquiet, perquè no sé
què em mou a escriure aquest poema inesperat.

Perdona amor, aquesta veu
que a voltes s’alça sens motiu.
Aquest somriure un poc forçat que no somriu,
i el bes de gel que no et mereixes quan me’n vaig.
I la tristor que has descobert,
si per excusa et dic: “avui estic cansat”.

Perdona amor, potser serà,
que entre els llençols se m’ha colat la soledat.

Perdona amor, però aquesta nit
vull demanar-te un poc de temps.
Vull navegar en la teva pell sense recel,
no vull fer mal als teus pocs anys intuïtius.
Donem-nos temps, que el temps dirà
el que és etern, el que és fugaç.

Perdona amor, potser serà,
que avui el vent mou pels terrats els meus trenta anys.

Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac