 |
| Inesperat (Philips, 1984) |
Cercar tossut
en el teu sexe tan ardent
l’origen i el primer principi
dels meus jorns.
Perdre el sentit a glops
i obrir de bat a bat
aquell racó sense cap por,
aquell racó sense cap por.
Viure a dos...
Viure a dos...
Endevinar un somrís immers
darrera un plor
i el “sí” condicional
que hi ha darrera el “no”.
Deixar a les mans del temps
allò que li pertany:
l’etern, l’efímer, el passatger,
l’etern, l’efímer, el passatger.
Viure a dos...
Viure a dos...
Refer l’amor intensament
i a poc a poc.
Anar oblidant l’espai i el temps
com dimensions.
Fondre les pells
en el gran foc d’un blanc llençol,
velam de nit, xop de suor,
velam de nit, xop de suor.
Viure a dos...
Viure a dos...
I no confondre mai
costum amb “viure junts”,
ni el “bona nit”
amb un petit ritual nocturn.
Odiar-se profundament
i fotre-se’n després.
I perdre el temps en algun bar
mirant la gent com va i com ve...
Viure a dos…
Viure a dos...
Lletra: Joan Isaac
Música: Joan Isaac
