Fer-te la
vida senzilla,
tenir a
l’abast el teu nom,
morir de set
als teus llavis,
totes les
tardes del món.
Parlar-te fluix
a l’orella
del meu desig
més pervers,
i veure’t que
et poses vermella,
espiar-te a
la dutxa tots els teus secrets.
Ja veus que
poc que necessito,
m’importen
tres pitos els fons d’inversió,
no tinc ni Ferraris
ni comptes a Andorra,
em basta i em
sobra el temps que em regales,
i a tu per
companya per menjar-me el món.
Em basta i em
sobra el temps que em regales,
i a tu per
amiga per menjar-me el món.
Empènyer
junts per Ikea
un carro ple
fins a dalt
de copes,
plats i espelmetes,
per si ens
muntem un sopar.
De cop
pixar-me de riure
quan la
caixera t’ha dit:
-la Visa no
li funciona..-,
deixar-te la
meva, creuant els dos dits.
Ja veus que
poc que necessito,
m’importa
tres pitos l’FMI,
se me’n fot
que la borsa pugi o s’enfonsi,
em basta i em
sobra l’instant quan et penso,
a prop o
llunyana de mi una altra nit.
Em basta i em sobra l'instant quan et penso,
Em basta i em sobra l'instant quan et penso,
a prop o
llunyana de mi una altra nit.
M’encanta
quan m’alliçones
de geografia
local,
m’he après
solet de memòria
els noms dels
rius i les valls.
Trobar-te, un
regal de la vida
en aquest
punt del temps afegit,
no saps ni tu
com guareixes
les meves
ferides i els meus descosits.
Ja veus que
poc que necessito,
m’importa
tres pitos l’or i el seu preu,
no tinc diner
negre, que hisenda em registri!!!
Per a mi ja
és un luxe saber que existeixes,
no tinc més
riquesa, t’ho juro per Déu..
Per a mi ja
és un luxe saber que existeixes,
no tinc més
riquesa, t’ho juro per Déu..