JOAN ISAAC

T’ho juro per Déu

Fer-te la vida senzilla,
tenir a l’abast el teu nom,
morir de set als teus llavis,
totes les tardes del món.

Parlar-te fluix a l’orella
del meu desig més pervers,
i veure’t que et poses vermella,
espiar-te a la dutxa tots els teus secrets.

Ja veus que poc que necessito,
m’importen tres pitos els fons d’inversió,
no tinc ni Ferraris ni comptes a Andorra,
em basta i em sobra el temps que em regales,
i a tu per companya per menjar-me el món.
Em basta i em sobra el temps que em regales,
i a tu per amiga per menjar-me el món.

Empènyer junts per Ikea
un carro ple fins a dalt
de copes, plats i espelmetes,
per si ens muntem un sopar.

De cop pixar-me de riure
quan la caixera t’ha dit:
-la Visa no li funciona..-,
deixar-te la meva, creuant els dos dits.

Ja veus que poc que necessito,
m’importa tres pitos l’FMI,
se me’n fot que la borsa pugi o s’enfonsi,
em basta i em sobra l’instant quan et penso,
a prop o llunyana de mi una altra nit.
Em basta i em sobra l'instant quan et penso,
a prop o llunyana de mi una altra nit.

M’encanta quan m’alliçones
de geografia local,
m’he après solet de memòria
els noms dels rius i les valls.

Trobar-te, un regal de la vida
en aquest punt del temps afegit,
no saps ni tu com guareixes
les meves ferides i els meus descosits.

Ja veus que poc que necessito,
m’importa tres pitos l’or i el seu preu,
no tinc diner negre, que hisenda em registri!!!
Per a mi ja és un luxe saber que existeixes,
no tinc més riquesa, t’ho juro per Déu..
Per a mi ja és un luxe saber que existeixes,
no tinc més riquesa, t’ho juro per Déu..

Lletra i música: Joan Isaac