Girona té uns
ulls verdíssims,
fa olor de
menta tallada,
i una
cabellera llarga
desfermada
per l'espatlla.
Girona té una
mirada
prenyada de
melangia
que besa qui
la desitja,
que escolta
quan se li parla.
Girona té un
riu lentíssim
que enfonsa a
les seves aigües
reflexos
calidoscòpics
quan la llum
recull les ales.
Girona té nom
de dona
preciosa i
assalvatjada,
l'enyoro quan
me n'allunyo
després
d'haver-la abraçada.
Girona té nom
de dona
preciosa i
assalvatjada.
Girona té un
riu lentíssim
que enfonsa a
les seves aigües
reflexos
calidoscòpics
quan la llum
recull les ales.
Girona té uns
ulls verdíssims,
fa olor de
menta tallada.
Girona té nom
de dona
preciosa i
assalvatjada.
Lletra i música: Joan Isaac
