Si pogués un altre cop
agafar-te de la mà,
sentir aquell bes que em feies
totes les nits del món.
Si pogués tornar a jugar
els diumenges al matí
assegut en el teu pit
escoltant el teu somrís.
Si pogués veure un altre cop
els teus ulls encara humits
la nit de reis quan feies
de casa un paradís.
Llum del far en el camí
pel meu temps adolescent,
la resposta a tants neguits,
port segur de mitjanit.
Pare, pare,
surto al balcó i tu estàs allí,
l’estel més gran de l’infinit,
ets el Nord si em sento perdut.
Pare, pare,
tot el que tinc t’ho dec a tu
el meu present, el meu futur
tan a prop de cada passa que faig.
I és avui quan ja no et tinc
que m’inunda la tristor
de no poder mostrar-te
tot el que he aconseguit.
Sembla com si fos ahir
que arribaves tan cansat,
tanta feina, tant d’esforç,
massa amor, massa suor.
Pare, pare,
surto al balcó i tu estàs allí,
l’estel més gran de l’infinit,
ets el Nord si avui em sento perdut.
Pare, pare,
tot el que sóc t’ho dec a tu
el meu present, el meu futur
tan a prop de cada passa que faig.
Pare…
Lletra: Joan Isaac
Música: Dyango
Música: Dyango
